LA NOSTRA PORTADA
Ulleres
Ramon Balius i Juli
Resumen
Aquest número de la revista, com podeu veure, és un número monogràfic dedicat al tema Visió i Esport. Calia trobar una portada adequada a aquests dos conceptes. Pensem que reuneix aquestes qualitats un cartell de la Col·lecció de la Biblioteca de l’Esport, en el qual un atleta amb ulleres, vestit amb una samarreta del BUC (Barcelona Universitari Club),* està a punt de llançar la javelina. El seu aspecte és el d’un esportista de disseny ben estructurat, tal vegada un xic quadriculat, que està fent el seu treball amb seguretat. Aquest cartell s’havia editat per anunciar els 3rs Campionats d’Espanya Universitaris d’Atletisme que es van celebrar a Barcelona, a l’Estadi de Montjuich (sic) els dies 9 i 10 de maig de 1936. Menys de dos mesos després s’havia d’inaugurar, al mateix escenari, l’anomenada Olimpíada Popular, un esdeveniment que la revolta militar del 18 de juliol, inici de la Guerra Civil, va impedir. Allò que resulta significatiu d’aquest cartell són les ulleres del protagonista. Creiem que són pocs els esportistes que competeixen amb aquesta ajuda. Possiblement, amb les ulleres es volia potenciar el caràcter intel·lectual i universitari de l’atleta.
L’autor de l’obra era Enrique Ballesteros, conegut com a Henry, encara que en molts dels llibres actuals sobre cartellisme se’l coneix com a Henry Ballesteros. Havia nascut a Madrid el 15 de juliol de 1907, parlava castellà, però com que des dels 18 anys s’havia traslladat a Catalunya, segons Carles Fontserè xampurrejava el català. Tenia facilitat de paraula i era un home simpàtic; no era bohemi ni mostrava un aspecte extern d’artista, ben al contrari, es comportava, vestia i vivia com un burgès, fet que algun dibuixant rancuniós no li perdonava. A Barcelona va organitzar un estudi de dibuix publicitari en un despatx de l’edifici del Banc de Biscaia de la plaça de Catalunya. S’havia especialitzat en el camp de la moda masculina i era, més que un veritable artista, un hàbil dissenyador. Els seus clients més destacats van ser, al principi, els mestres sastres de Barcelona i les seves sastreries, i també els fabricants de teixits de Terrassa i Sabadell, entre els quals gaudia de gran prestigi. Cal destacar que, en els seus inicis, estant a Barcelona, va guanyar el concurs del Cartell de Carnaval del Círculo de Bellas Artes de Madrid. Al començament de la dècada dels trenta havia col·laborat en la revista catalana D’Ací i d’Allà. El 1928 es va casar amb la catalana Ramona Figueres i d’aquesta unió en van néixer quatre fills. Gràcies al fill més gran, Enric, hem obtingut informació verídica sobre Henry...
|