Discapacitat visual i medi aquàtic

Jaume Marcé Gil
Entrenador de natación de la ONCE

Resum
   En la societat actual l’esport és una eina molt important per a tota mena de col·lectius i podríem esmentar els múltiples beneficis que se’n deriven. En aquest article parlarem de l’esport com a eina d’integració social en l’àmbit de les deficiències visuals. En concret, parlarem del medi aquàtic, de les dificultats i els beneficis que ens aporta i d’alguns mètodes i recursos que, com a professionals, podem utilitzar.
L’alumne deficient visual haurà d’assolir els mateixos objectius d’una programació de natació a nivell utilitari que la resta de població vident. Així doncs, la normalització serà el nostre primer gran objectiu. És molt important la figura dels professionals en tot el procés d’aprenentatge; en la correcta assimilació de la informació i en el reforç constant de l’alumne en les seves progressions.
L’èxit o el fracàs dels nostres objectius dependran en bona mesura de la predisposició, la motivació i l’esperit de superació personal, tant de l’alumne com del professional amb qui treballa.
Possiblement, haurem de dedicar més temps a tot el procés d’aprenentatge, perquè caldrà compensar el dèficit visual amb un treball més individualitzat amb l’alumne. Haurem d’assegurar-nos que entengui allò que expliquem, tenint sempre en compte les seves limitacions; per exemple, un dels mètodes més utilitzats en l’aprenentatge és la imitació (l’observació d’un model). Per a un deficient visual, aquesta estratègia resulta totalment inutilitzable. Com podrem superar aquesta dificultat? Un recurs que podríem utilitzar, sempre tenint en compte les característiques individuals de l’alumne, seria treballar des d’un primer moment amb l’alumne fora de l’aigua. El professional faria el moviment a ensenyar i l’alumne mitjançant el tacte i les consignes verbals hauria de “visualitzar” el moviment i portar‑lo a terme.
El treball amb deficients visuals, igual que amb qualsevol altre alumne, ha de tenir sempre els mateixos objectius. Per tant, ens agradaria assenyalar que la normalització ha de ser el nostre punt de referència.