Les nostres portades

Ramon Balius i Juli

Resumen
   Des del començament, Apunts d’Educació Física i Esports ha posat una cura especial en el contingut de les seves portades, que han estat diferents en tots i cadascun dels 86 números publicats. El primer exemplar, d’octubre de 1985, presentava a la portada la imatge clàssica de l’escultura de David (1504) de Miquel Àngel, mentre que la corresponent a la revista anterior a l’actual, de desembre de 2006, mostrava l’escultura avantguardista d’un Ciclista (1991), original de Carme Albaigés.
Què és allò que ens condiciona en l’elecció d’una portada? Que l’obra tingui un especial i rellevant caràcter artístic i que estigui relacionada, totalment o parcialment, amb el contingut de la revista, tot i que alguna vegada les singulars característiques d’una obra ens porten a publicar-la i aleshores ens obliguem a escriure un article per comentar-la i explicar-ne el valor artístic i esportiu. Últimament, hem volgut dedicar les quatre portades d’un any a una mateixa temàtica: Gaudí, la Música, o els escultors catalans i la seva obra de caire esportiu.
Les portades del 2007 les destinarem a presentar alguns cartells de la Col·lecció de la Biblioteca de l’Esport a Catalunya. Qui vulgui conèixer quelcom sobre cartells i sobre aquesta Col·lecció, pot consultar l’exhaustiu article de Maria Lluïsa Berasategui titulat “La Col·lecció de Cartells de la Biblioteca de l’Esport” (publicat al número 48 de la revista Apunts. Educació Física i Esports de l’any 1997). Uns paràgrafs reproduïts íntegrament de l’esmentat treball, ens introduiran breument en el món dels cartells: “El cartell es defineix normalment com un full imprès o manuscrit col·locat en un lloc visible per fer conèixer un fet o amb fins publicitaris”. (...) ”Cassandre, pseudònim d’Adolphe Jean Marie Mouron, cartellista ucraï­nès establert a París, afirmava que la pintura era un fet en ell mateix mentre que el cartell era un mitjà per a un fi.” (...) ”Penjat a les parets o a les tanques i reproduït a les revistes complia la seva finalitat divulgadora i satisfeia la necessitat consumista de la nova societat industrial. (Sagrario Aznar, 1991)”(...) “ Mentre, segons Josep Renau (1976), totes les formes de l’art i la cultura requereixen un esforç de l’usuari, en canvi el cartell és l’únic que no li exigeix aquest esforç, perquè el cartell forma part de la vida diària, surt a buscar el públic, se’l troba al carrer i al metro. Els crítics s’hi han referit com un forma d’art al carrer” (...) ”L’esport i el lleure ocupen un ventall molt ampli del cartellisme, sobretot perquè han estat i són un mitjà natural d’expressió.” “Els cartells són una excel·lent documentació per conèixer les circumstàncies concretes del fet que anuncien”.