Els jocs i esports tradicionals a Europa:
entre la tradició i la modernitat

Pere Lavega
Francisco Lagardera
Doctors en Activitat Física.
Grup d’Estudis Praxiològics INEFC-Lleida
(Universitat de Lleida)
plavega@inefc.es

Fidel Molina
Doctor en Història. Catedràtic en Sociologia.
Departament de Sociologia
(Universitat de Lleida)

Antoni Planas
Doctor en Activitat Física.
Professor titular INEFC-Lleida
(Universitat de Lleida)

Antoni Costes
Doctor en Activitat Física.
Catedràtic INEFC-Lleida
(Universitat de Lleida)

Unai Saez de Ocariz
Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
Màster europeu en Activitat Física Adaptada.
Grup d’Estudis Praxiològics INEFC-Lleida
(Universitat de Lleida)

Resum
   El joc és un element bàsic de socialització: és una creació cultural en el marc d’una societat determinada. La visió contextualitzada de qualsevol joc tradicional ha de considerar les propietats que caracteritzen la seva lògica interna, i també les condicions socioculturals i els significats simbòlics que -li atribueixen els seus protagonistes (lògica externa).
   En aquesta investigació es fa un inventari i una anàlisi de la lògica interna i la lògica externa dels jocs tradicionals d’adults que es practiquen actualment a 11 regions europees.
   Entre les conclusions més rellevants cal destacar que hi ha un gran repertori de jocs psicomotors i sociomotors. Es tracta de jocs amb un alt component competitiu, en els quals es distingeixen vencedors i perdedors. Els grups són bàsicament masculins i mixtos i sense la presència d’un líder o capità, excepte a les regions més esportivitzades, on sí que apareix aquesta figura.
   Observem que moltes d’aquestes pràctiques s’estan transformant en esports (regionals), sobretot les que són protagonitzades pel gènere masculí.
   En resum, aquesta investigació aporta dades molt rellevants per a comprendre la naturalesa de la cultura lúdica tradicional europea.