Les tecnologies de la informació i la comunicació en l’Educació Física de Primària: estudi sobre les seves possibilitats educatives

Autora: Marta Capllonch Bujosa
Facultat de Formació del Professorat.
Universitat de Barcelona

Directores:
Dra. Begoña Gros Salvat
Facultat de Pedagogia.
Universitat de Barcelona

Dra. Teresa Lleixà Arribas
Facultat de Formació del Professorat
Universitat de Barcelona

Resum
   En un moment de revolució tecnològica, completament immersos en la societat de la informació, com a herència del segle XX, i atès que ja no és possible deslligar educació de tecnologia, es planteja aquesta tesi doctoral des de la perspectiva de l’Educació Física escolar, amb l’objecte d’orientar uns criteris que tard o d’hora calia abordar.
Entre els elements que justifiquen la necessitat de la recerca es podria destacar un nou marc legislatiu en Educació, que ha de procurar la integració de coneixements més acordats amb les necessitats del moment; proporcionar l’ús de les TIC a l’espai escolar des de diferents perspectives, o bé contribuir a garantir l’accés a les TIC de totes les persones. Des d’una altra perspectiva, l’Educació Física no es pot quedar indiferent amb les possibilitats que ofereixen les TIC: “motivació”, “flexibilitat”, “personalització”, “interactivitat”, “aprenentatge autònom i col•laboratiu”...
L’objectiu principal de la tesi, centrada a esbrinar el tractament que han de tenir les TIC en l’Educació Física escolar, tant des de la perspectiva del professorat com de l’alumnat, s’aborda des de diferents perspectives. D’una banda, les circumstàncies que envolten l’ús de les TIC a l’Educació Primària. D’una altra, s’orienta a conèixer l’ús real que fa el professorat d’Educació Física de la tecnologia, i a recollir les experiències existents en aquest àmbit. Finalment, es busca d’aprofundir en els aspectes de les TIC que poden aportar més beneficis a l’Educació Física escolar.
S’utilitza un disseny de recerca qualitatiu que, no obstant això, combina o integra l’ús de tècniques de recollida d’informació quantitatives i qualitatives. En concret, s’utilitzen com a instruments un qüestionari autoadministrat amb presència d’enquestador, i com a estratègies entrevistes exploratòries a persones expertes, grups de discussió de docents de diferents nivells educatius i opinions de docents especialistes, i estudiants en formació inicial i permanent, emeses a fòrums de debat telemàtics. La combinació d’ambdues tècniques, i a més a més d’una manera no lineal, proporciona molta riquesa, i la possibilitat de reflexionar permanentment sobre el procés sencer de la recerca, i dels passos particulars que es van donant a cada moment.
Entre les conclusions més importants que se’n poden extreure és que no es poden incloure les TIC a l’Educació Física en l’actual model d’escola, en l’actual estructura d’àrees curriculars, organitzades en horaris amb escassa incidència les unes sobre les altres, perquè des d’aquesta perspectiva, la introducció de les TIC implica una necessària reducció de l’activitat motriu. Les TIC en l’Educació Física escolar, emperò poden oferir moltes i molt variades possibilitats, a més a més que representen una poderosa eina de motivació per treballar continguts de tipus conceptual i actitudinal, sempre que no es plantegin com un repte o com una alternativa a l’activitat motriu. Tampoc no es poden menysprear la gran funció que les TIC poden realitzar per atendre la diversitat, la possibilitat de guanyar hores per a l’àrea mitjançant un treball interdisciplinari, o el desenvolupament d’activitats fora de l’horari lectiu, per fomentar un tipus de treball determinat, o fer més significatius els aprenentatges que els alumnes i les alumnes realitzen a les sessions d’Educació Física. Qualsevol de les perspectives ha de ser fruit de la reflexió i adequada a les diferents necessitats i intencions educatives del grup amb què es treballa, i mai el resultat de la improvisació, l’imperatiu tecnològic o la moda.