La influència de tres sistemes d’organització
sobre el temps de compromís motor a les classes d’Educació Física amb alumnes de Secundària

Autor: Luis Lozano Moreno
Universidad de Granada

Directors:
Dr. Jesús Viciana Ramírez
Departament d’Educació Física i Esportiva.
Universidad de Granada

Dr. Maurice Piéron
Universitat de Lieja (emèrit)

Dra. María Teresa Miranda León
Departament de Bioestadística.
Universidad de Granada

Resum
   El tema central de la investigació és el TEMPS DE COMPROMÍS MOTOR (TCM), definit com el temps que l’alumne dedica a la realització d’activitat física a les classes d’Educació Física (EF). Intentem de conèixer, mitjançant la utilització de tres sistemes d’organització de les tasques i dels alumnes, CIRCUIT, MASSIVA CONSECUTIVA i GRUPS DE NIVELL, quin resultava ser més efectiu a l’hora d’aprofitar el temps de classe. A més a més del TCM, es van mesurar i analitzar altres variables temporals, com ara: el TEMPS D’ATENCIÓ DE L’ALUMNE (TA), integrat per: INFORMACIÓ INICIAL GENERAL (IIG), INFORMACIÓ INICIAL DE LA TASCA (IIT) i TEMPS DE FEEDBACK (FB); i el TEMPS D’ORGANITZACIÓ (TO), compost per: TEMPS D’ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNE (TOA) i TEMPS D’ORGANITZACIÓ DEL MATERIAL (TOM). També es van controlar d’altres variables contaminants: clima de l’aula, opinió dels alumnes sobre l’EF, actituds més freqüents dels alumnes a les classes d’EF i avaluació dels alumnes postclasse. Es van aplicar 15 sessions d’EF (5 amb cada sistema d’organització) a una mostra de 54 alumnes de 2n d’ESO. Totes les activitats que integraven les sessions es van planificar per a ser realitzades amb formes d’execució simultànies, i es van rebutjar les execucions alternatives i consecutives. Els resultats van mostrar el CIRCUIT i els GRUPS DE NIVELL com els dos sistemes més eficaços, atès que van obtenir els percentatges més elevats de TCM. Malgrat aquests resultats, les diferències entre el TCM d’aquests dos sistemes respecte al percentatge de TCM de l’organització MASSIVA CONSECUTIVA, després de la pertinent anàlisi estadística, no van ser significatives. Els valors del TCM en els tres casos van superar el 50 % del temps total de la sessió. La conclusió més important que s’extreu d’aquests resultats és que, independentment del sistema d’organització que fem servir a les nostres classes d’EF, la clau per obtenir uns bons registres de la variable TCM està en la planificació exhaustiva de les sessions i de tots i cadascun dels elements que la componens.