LA NOSTRA PORTADA
Francisco Pérez Mateo (1903–1936):
un escultor ocultat i ignorat

Ramon Balius i Juli

Resumen
    Al catàleg de l’exposició “Rodin i la revolució de l’escultura. De Camille Claudel a Giacometti”, celebrada a Barcelona durant la tardor-hivern de 2004, s’incloïa un interessant assaig titulat “Rodin i la transformació de l’escultura a Espanya” del qual és autora la historiadora, crítica d’art i comissària d’exposicions, Josefina Alix. Entre les figures que adornen l’article s’hi troba una representació fotogràfica de l’escultura Boxadors i Àrbitre, de Francisco Pérez Mateo, artista esmentat en el curs de la narració. La troballa ens va portar a una recerca sobre la personalitat i l’obra d’aquest artista

Un personatge singular
Vam poder assabentar-nos, amb sorpresa, que Pérez Mateo era un personatge singular en tots els aspectes de la seva curta vida i en les característiques del seu art: havia mort al front de batalla, durant la defensa de Madrid, l’any 1936, als 33 anys d’edat. Li van dedicar una mostra i un homenatge pòstum al Pavelló Espanyol de la República a l’Exposició Internacional de París de 1937; la seva obra va patir un contumaç oblit després de la Guerra Civil; la majoria de les seves produccions es troben en parador desconegut i solament se’n tenen fotografies. Encara avui, dues escultures continuen enterrades sota l’asfalt de la capital; sabem que el 1982 es va presentar una mostra de la seva obra a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense, comissariada per Josefina Alix. El 2002 hom li va dedicar una exposició antològica al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía, comissariada també per Josefina Alix. Amb motiu d’aquesta mostra es va publicar un veritable llibre catàleg, totalment original, de la tan esmentada Josefina Alix, la qual, curiosament, no figura com a autora a la capçalera d’aquest catàleg, que en realitat és una veritable monografia sobre Francisco Pérez Mateo. A més, és important d’assenyalar que avui dia no existeix família pròxima de l’artista i que, cosa que és molt interessant per a nosaltres, Pérez Mateo va ser, sens dubte, el pioner de l’escultura esportiva espanyola. Segons la seva biògrafa, Pérez Mateo fou un escultor únic, perquè cap escultor de la seva època d’enlloc del món no havia aconseguit amb èxit treballar en l’anomenat Nou Realisme i Nova Objectivitat”, al mateix temps que lluitava defensant la pràctica de la talla directa
És evident que el record de Pérez Mateo i de la seva obra ha patit un obscurantisme culpable, només trencat per l’admirable tasca de Josefina Alix, la qual, malgrat la seva ferma voluntat, no ha tingut el ressò que mereixia. És al·lucinant que nosaltres, que des de fa més de quaranta anys hem investigat centenars d’artistes plàstics d’arreu del món que hagin dedicat alguna part de la seva obra a l’esport, fins avui no hàgim trobat referències d’aquest extraordinari escultor. Per a més inri, Francisco Pérez Mateo era català...