Mesurament telemètric de la freqüència cardíaca i el consum d’oxigen en competició amistosa

Diego Silla Cascales
Doctor en Ciències de l’Educació.
Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
Coordinador de la preparació física del Club Ègara.
Professor de Hoquei Herba.
Departament d’Esports Col·lectius. INEFC Barcelona

Ferran A. Rodríguez Guisado
Doctor en Medicina i Cirurgia.
Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.
Catedràtic del Departament de Ciències Biomédiques.
INEFC Barcelona

Resum
  L’objectiu d’aquest estudi va ser mesurar el consum d’oxigen directament per telemetria, en situació real de joc, calculant la despesa energètica corresponent, i comparar aquests valors amb els obtinguts mitjançant la relació entre la freqüència cardíaca i el consum d’oxigen establerta en una prova progressiva en cinta rodant al laboratori. Van participar en l’estudi un total de set jugadors (n = 7), triats per línies de joc: tres davanters, dos mitjos i dos defenses. Els set jugadors han estat internacionals sub-21 i quatre també ho han estat amb la selecció nacional absoluta. La mitjana de consum màxim d’oxigen obtingut en la mostra de jugadors va ser de 4,339 L · min^–1 (56,9 mL · kg–1 · min^–1). No es van observar diferències significatives entre les tres posicions tàctiques. Hi ha una elevada correlació entre els valors de freqüència cardíaca i de consum d’oxigen en les proves d’esforç progressiu sobre cinta rodant al laboratori r = 0,97 i r = 0,99. Durant la competició oficial, la freqüència cardíaca va estar una mitjana del 50 % del temps de joc per sota del llindar aeròbic ventilatori i un 43 % del temps a la zona de transició aeròbica-anaeròbica. El consum d’oxigen mitjà estimat durant les parts d’un partit de competició oficial, va ser de 3,591 L · min^–1, corresponent a un consum relatiu de 48,5 mL · kg^–1 · min^–1 (70,7 % del VO₂max individual). A l’anàlisi de l’estudi de correlació lineal entre valors reals i estimats de consum d’oxigen en cadascun dels jugadors, els coeficients de correlació de Pearson calculats es trobaven entre els valors de r = 0,721 i r = 0,904. La quantificació de la sobreestimació ofereix valors de 853 mL · min^–1 de mitjana (34 % de sobreestimació sobre el VO₂ real), i l’error estàndard de l’estimació (378 mL · min^–1) és d’un 15 % sobre el VO₂ real; amb un marge de confiança del 95%, aquestes diferències entre el consum real i l’estimat es xifren entre 812 i 893 mL · min^–1 (P > 0,001). L’estimació específica va revelar més correlació entre el consum d’oxigen real i l’estimat (r = 0,85) i una diferència mitjana de 4 mL · min^–1 (sd = 537), i l’error estàndard de l’estimació (250 mL · min^–1) fou del 10 % sobre el consum d’oxigen real.