La teoria dels sistemes
dinàmics i l’entrenament esportiu
Autora: Carlota Torrents
Martín
INEFC-Universitat de Barcelona
Directors:
Dr. Natàlia Balagué Serre
INEFC-Barcelona. Universitat de Barcelona
Dr. Wolfgang Schöllhorn
Westfalle Wilhelm Universität de Münster Resumen
Amb aquesta tesi es pretén
aplicar la teoria dels sistemes dinàmics (TSD) a l’optimització de
l’entrenament esportiu. Es divideix la investigació en una
part teòrica i una part empírica. En la primera, s’exposen
els conceptes i eines dels sistemes dinàmics aplicables a l’estudi
de l’entrenament esportiu i es demostra la seva utilitat. Alhora,,
s’identifiquen els principis generals que governen la formació de
patrons coordinatius en els sistemes biològics complexos i es
mostra com aquests patrons també apareixen durant l’execució d’accions
motrius. Finalment es suggereixen diverses modificacions de la teoria
de l’entrenament esportiu a partir d’aquest marc teòric.
D’altra banda, en la part empírica, s’inclouen dos
estudis. En primer lloc, es compara l’eficàcia d’un
mètode d’entrenament sorgit de l’aplicació de
la TSD a l’entrenament esportiu, l’entrenament diferencial,
amb un mètode basat en repeticions per millorar la força
aplicada a la gimnàstica aeròbica. S’utilitzen dues
eines d’anàlisi, el PerPot Metamodel i les correlacions
creuades, que utilitzen càlculs no lineals i lineals respectivament,
i dues formes de quantificar la càrrega. Es conclou que l’entrenament
diferencial sembla ser més eficaç per a la millora de l’execució d’elements
de dificultat de la gimnàstica aeròbica que l’entrenament
tradicional basat en repeticions, tot i que el nombre de variacions proposat és
excessiu i que probablement s’haguessin obtingut resultats similars
combinant ambdós mètodes d’entrenament en tots els
períodes. També s’observa que els resultats difereixen
en funció de la forma de quantificar la càrrega i en funció de
l’eina d’anàlisi utilitzada. Finalment, es conclou
que es requereix una nova variable d’estudi que tingui en compte
la dinàmica global i no lineal del comportament del sistema i
que sigui capaç de valorar l’estat d’aprenentatge
i d’estabilitat d’aquest durant l’execució d’accions
motrius. Arran d’aquesta darrera conclusió, es duu a terme
el segon estudi, l’objectiu del qual és demostrar l’organització dinàmica
i no lineal de l’individu mentre realitza salts verticals i identificar
una variable que pugui valorar l’evolució global de l’aprenentatge
d’aquest tipus d’accions. S’estudien les sèries
temporals de l’aplicació de la força sobre una plataforma
de forces durant el temps de contacte previ a l’execució de
diferents salts verticals. S’observa que l’increment de l’alçada
o la distància des de les quals es salta provoca un augment en
el nombre i/o amplitud de les fluctuacions que es produeixen especialment
en el primer terç de les sèries temporals dels tres components
de la força. Aquest increment de les fluctuacions és una
senyal de no linealitat del comportament del sistema i mostra que l’organisme
s’autoorganitza com qualsevol altre sistema dinàmic mentre
executa salts verticals. Per finalitzar, es conclou que les fluctuacions
de l’aplicació de la força es presenta com una variable
d’estudi que ens pot donar informació qualitativa sobre
l’execució de salts verticals.
|