Relació entre la freqüència cardíaca
i el rendiment en la precisió del llançament
en waterpolo

EDUARDO SÁEZ SÁEZ DE VILLARREAL
Escola d’Educació Física i Esports.
Universidad de Costa Rica. San José de Costa Rica

Resumen
   Propòsit: avaluar si la precisió del llançament des de 4 metres a diferents intensitats de freqüència cardíaca (180, 150 i 120 p/m) es veu alterada, i quina magnitud té aquesta pèrdua d’efectivitat en el llançament a porta. Metodologia: Es va treballar amb 12 jugadors de camp de waterpolo perta­nyents a la selecció nacional de Costa Rica, amb una experiència de joc internacional de més de 4 anys. Com a instrument de mesura es va utilitzar un test de precisió per al llançament a porteria. Cada jugador va disposar de 5 intents en cada intensitat de freqüència cardíaca i es va comptabilitzar el percentatge d’encerts. Aquest procediment es va repetir en tres dies distints. Es va realitzar una ANOVA d’una via de mesures repetides i anàlisi Post Hoc de Tukey, per determinar si les diferències van ser estadísticament significatives. Resultats: L’anàlisi estadística va indicar una diferència estadísticament significativa entre els tres nivells de llançament que es van utilitzar. Va haver-hi un augment continuat en la precisió a mesura que la freqüència cardíaca va disminuir. Discussió: En passar de 120 p/m a 150 p/m la precisió va disminuir un 20,53 %, mentre que quan es va passar de 150 p/m a 180 p/m es va produir un descens del 33,94 %. Aquests resultats palesen la importància de realitzar entrenaments en els quals l’apartat de llançaments amb precisió a porteria es realitzi a pulsacions altes i sempre properes a la franja real de joc.