Les necessitats de formació del professorat d’Educació Física en Educació Primària

Autor: Juan-Carlos Luis Pascual
Facultat d’Educació.
Universidad Complutense de Madrid

Directora: Dr. Julia Blández Ángel
Universidad Complutense de Madrid

Resumen
   Aquest estudi explicita la relació entre les necessitats formatives i les funcions del docent, on la formació del professorat s’entén com un procés continu que permet desenvolupar la capacitació docent en l’exercici de les seves funcions i tasques. Per fer-ho, el model formatiu que s’utilitzi haurà de contemplar com a requisits: la reflexió sobre la pràctica, tant individualment com co·lectivament; la participació en el procés; l’evolució professional sobre itineraris formatius personals i grupals, caldrà vetllar i incidir especialment en la relació entre l’avaluació en l’exercici professional i el perfeccionament docent controlat i aplicat.
D’altra banda, per portar a terme una anàlisi de necessitats formatives real i rellevant hem d’establir quina mena de necessitat estem identificant: com a carència, perceptiva, com a discrepància, com a resposta democràtica, com a desequilibri o prospectiva. Sobre la base d’aquestes tipologies, aquestes necessitats les enquadrarem en tres possibles àrees de millora: una, enllaçada amb el lloc de treball, una altra relacionada amb aspectes personals i, finalment, una altra que contempla l’organització.
Els indicadors que utilitzarem per portar a terme el nostre diagnòstic de necessitats seran, d’una banda, les peticions i demandes del mateix professorat. D’una altra banda, les trajectòries professionals seguides pels docents, a més a més de l’anàlisi del seu perfil professional. I també considerarem tant els cicles vitals pels quals passa tot ensenyant com, per a finalitzar, les activitats i modalitats formatives que ofereixen les institucions que utilitza.
Un cop acabada l’anàlisi, vam portar a terme el nostre diag-nòstic sobre la formació del professorat d’Educació Física de Primària a la Comunitat de Madrid, i vam obtenir que la pràctica totalitat dels educadors utilitzen els centres de suport al professorat com a organisme d’actualització. I que les majors debilitats es donen en la comunicació entre el docent i el centre de professors, en la percepció insatisfactòria de l’oferta de les activitats formatives, en la baixa participació del professorat en aquest procés i en el poc prestigi del perfeccionament docent. També vam elaborar un mapa de necessitats formatives per a la Comunitat de Madrid i un perfil formatiu del docent que fonamenta les propostes formatives que realitzem.
La investigació permet de validar la tècnica dels Grups de Discussió (GGDD) com a element imprescindible per a la detecció de necessitats del professorat com a grup, que com a tal té vida pròpia amb uns interessos, opinions i demandes específiques, i fins i tot amb capacitat per a modificar els seus plantejaments i evolucionar. La utilització de la tècnica dels GGDD per a la detecció de necessitats de formació del professorat d’Educació Física suposa tenir en compte allò que el grup de professors pensa com a tal grup, i anticipar-se amb èxit a la seva problemàtica o deficiències, bo i ajustant-se a les característiques de formació del grup.
Aquest estudi també serveix per difondre la importància de la participació del professorat en el procés d’anàlisi de necessitats, sense la co·laboració del qual cal qüestionar la validesa de qualsevol valoració. La participació efectiva del professorat ha d’institucionalitzar-se, regular-se i ser completa, no només a nivell consultiu, sinó també a nivell d’avaluació i decisió.
L’estudi explicita la importància que té l’augment dels punts de trobada com a cultura co·laborativa dintre del professorat d’Educació Física. Reunions útils, que no serveixin només per disminuir el nivell d’aïllament del professorat d’Educació Física sinó que millorin d’una forma seriosa i ben fonamentada, teòricament i metodològicament, la participació i la percepció d’aquesta participació en el seu propi desenvolupament professional. Tant de forma genèrica, com docent, com de manera específica dintre de l’àrea d’Educació Física.
La investigació també contribueix a potenciar la necessitat d’augmentar la capacitació en habilitats socials d’aquest professorat i potenciar-ne el paper dintre de la dinàmica dels centres: tant com a coordinadors de projectes genèrics de formació en aquests centres com animant-los que participin en els òrgans de govern dels seus co·legis.
Identificar diferents grups de professors d’Educació Física amb mancances i problemàtica pròpies, permet d’assegurar un major desenvolupament professional dels docents, en ajustar la formació oferta a les necessitats reals dels participants d’aquest perfeccionament.
Per acabar i com a síntesi, cal recalcar que en el perfeccionament del professorat, l’última finalitat no és dir als docents allò que han de fer, sinó ajudar-los perquè mantinguin un procés de desenvolupament professional continuat i adequat. En aquest sentit, l’avaluació de necessitats es presenta com a necessària per a la presa de decisions per tal d’ajustar els plans d’accions formatives a les mancances que les han motivat.