El gènere com a factor de variabilitat en les actituds envers la pràctica d’activitat físicoesportiva
Treball realitzat a la ciutat de Granada (Espanya).
Estudi AVENA

ISAAC JOSÉ PÉREZ LÓPEZ
Doctor en Educació Física. Professor d’ESO en el Col·legi Ntra. Sra. de la Consolación (Granada)

MANUEL DELGADO FERNÁNDEZ
Doctor en Educació Física. Professor titular del Departament d’Educació Física i Esportiva. Universidad de Granada

PALMA CHILLÓN GARZÓN
Doctora en Educació Física Professora d’ESO en l’Institut Fernando III “El Santo”. Priego de Córdoba (Córdoba)

MIGUEL MARTÍN MATILLAS
Llicenciat en Educació Física

PABLO TERCEDOR SÁNCHEZ
Doctor en Educació Física. Professor titular del Departament d’Educació Física i Esportiva.
Universidad de Granada
Grupo AVENA

Resumen
   L’orientació de les actituds que els adolescents manifesten envers l’activitat físicoesportiva representa un aspecte de gran importància a l’hora de promocionar-ne la pràctica com a hàbit de vida saludable, funció fonamental en la tasca educativa i, en concret, en l’Educació Física.
Hem estudiat l’orientació de les actituds envers la pràctica físicoesportiva en 700 adolescents granadins d’entre 13 i 18 anys, en funció del sexe, a partir del “qüestionari CAAFS”.
   Els resultats mostren que els nois tenen nivells actitudinals significativament superiors (p < 0.05) als de les noies, en les actituds orientades tant cap al procés (3,69 i 3,45, respectivament) com cap al resultat (2,45 ells i 2,33 elles). La “millora de l’aparença” (2,71) és la dimensió de l’actitud cap a la que les adolescents granadines manifesten més tendència, i la dimensió “victòria” ho és en el cas dels barons (2,65).
Per tant, es pot concloure indicant la necessitat de millorar les actituds envers la pràctica físicoesportiva en les noies i considerar la necessitat de diversificar la pràctica d’acord amb la seva orientació en funció del gènere.