Estudi funcional dels sabers esportius
per a la comprensió de la tàctica

JOSEP SOLÀ SANTESMASES
Doctor en psicologia de l’aprenentatge humà.
Llicenciat en Pedagogia. Llicenciat en Educació Física

Resumen
   Des de l’anomenat Model Teòric de Camp en psicologia, s’estableix un estudi deductiu dels fenòmens esportius per tal d’aproximar-se al comportament tàctic. En primer lloc, es contrasta la Percepció –les habilitats perceptivomotrius i la Tècnica– amb l’Enteniment –els sabers interactius de la Tàctica i els sabers cognoscitius. Aquesta distinció es basa en el concepte de finalitat adaptativa, que és física en el primer cas i social en el segon. La Tècnica es presenta en dos nivells funcionals –Constància i Configuració– i s’exposa amb els conceptes de repetició i ciclicitat. El saber interactiu es presenta també en base a dos nivells funcionals –Coneixement i Interpretació– i es posa l’èmfasi en el fet que el saber esportiu és coneixement o interpretació interactiva entre els participants, explicat en base a les convencions socials sobre com jugar. Aquestes convencions socials no queden definides només per les relacions clàssiques d’Assoliment d’un Objectiu Físic (Oposició) o d’Harmonització Perceptiva (Col·laboració) sinó que també s’hi inclou un tercer aspecte que anomenem “Modificació de la Seqüència Motriu” (Atac i Defensa) que esdevé l’especificitat diferencial del saber jugar tàcticament. Destaquem, complementàriament, que la distinció que es fa entre “saber interactiu” i “saber cognoscitiu” permet també diferenciar entre saber jugar i saber sobre jugar, respectivament. A banda d’això, es presenta la idea que per a comprendre la tàctica esportiva cal plantejar-la com un saber interactiu interpretatiu, cosa que –sigui dit de passada– només es dóna en un nombre limitat d’esports.