Anorèxia nerviosa i pràctica d’exercici físic
per perdre pes

INMACULADA RODRÍGUEZ MARÍN
Doctora en Psicologia

MARÍA LUISA ZAGALAZ SÁNCHEZ
Doctora en Psicopedagogia. Llicenciada en Educació Física

EMILIO J. MARTÍNEZ LÓPEZ
Doctor en Educació Física. Màster en Psicologia de l’Activitat Física i l’Esport
Membres del Grup d’Investigació HUM653.
Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal. Facultat d’Humanitats i Ciències de l’Educació.
Universidad de Jaén

Resumen
    A hores d’ara es reconeix i s’accepta que l’anorèxia nerviosa és un trastorn del comportament alimentari de naturalesa multicausal, que en els últims anys, a causa de la difusió dels mitjans de comunicació, les aportacions dels professionals, les associacions que hi lluiten en contra o els relats de les joves que han mort com a conseqüència de la malaltia, ha sensibilitzat l’opinió pública, política i comença a fer-ho amb l’educativa.
La intenció amb què emprenem aquesta investigació és la d’estimar la prevalença de la població de risc per a anorèxia nerviosa en adolescents de tots dos sexes que cursen de 1r a 4t d’Educació Secundària Obligatòria, en centres docents, tant privats com a públics, i corroborar que l’exercici físic que practiquen els nostres i les nostres adolescents va encaminat, fonamentalment, a perdre pes.