Prescripció de programes
d’entrenament abdominal.
Revisió i posada al dia

Francisco J. Vera-García
Doctor en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
Post-Doctoral Fellow. Department of Kinesiology.
Faculty of Applied Health Sciences. University of Waterloo (Canadá)

Manuel Monfort Pañego
Doctor en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
Professor Titular del Departament de Didàctica de l’Expressió Corporal.
Escuela Universitaria de Magisterio “Ausiàs March”.
Universitat de València

Mª Ángeles Sarti Martínez
Doctora en Medicina. Professora Titular del Departament
d’Anatomia i Embriologia Humana. Facultat de Medicina i Odontologia.
Universitat de València

Resum
    L’èxit dels programes d’entrenament abdominal depèn de factors múltiples, principalment, del nombre i tipus d’exercicis utilitzats, del tipus i velocitat de contracció muscular i de la intensitat, volum i freqüència de l’entrenament. L’objectiu del nostre treball és revisar aquests factors i aportar informació per a la prescripció de programes d’entrenament abdominal. Segons els treballs existents a la literatura, cada sessió ha d’combinar tipus d’exercicis diversos: exercicis de flexió del tronc per al desenvolupament del recte de l’abdomen, exercicis de rotació i de flexió lateral per al desenvolupament dels músculs oblics i exercicis d’estabilització per millorar la funció abdominal estabilitzadora. Es recomana la utilització d’intensitats elevades (pesos, màquines de musculació, etc.) per tal de desenvolupar la força abdominal i grans volums d’entrenament (15-30 repeticions per sèrie o més) per a l’increment de la resistència. En general, es realitzen tres sessions d’entrenament setmanals en dies alterns, encara que dues sessions podrien ser suficients per al condicionament de la musculatura abdominal en individus no entrenats.