Motius per a l’inici, manteniment i abandonament
de la pràctica esportiva dels preadolescents
de l’illa de Mallorca

Pere Palou Sampol
Xavier Ponseti Verdaguer
Doctors en Ciències de l’Educació. Àrea d’Educació Física i Esportiva.
Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques.
Universitat de les Illes Balears

Margalida Gili Planas
Doctora en Psicologia. Àrea de Psicologia social.
Departament de Psicologia. Universitat de les Illes Balears

Pere Antoni Borràs Rotger
Josep Vidal Conti
Llicenciats en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
À rea d’Educació Física i Esportiva.
Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques.
Universitat de les Illes Balears

Resum
    Aquest article s’emmarca en una investigació més àmplia portada a terme amb nens i nenes d’entre 10 i 14 anys de l’illa de Mallorca sobre els hàbits de pràctica esportiva. De manera més precisa, en aquest treball s’analitzen quins són els motius d’inici, manteniment i/o abandonament de la pràctica esportiva entre el grup de població esmentat.
    Per dur-lo a terme es va fer una enquesta a 2.661 nens i nenes de Mallorca. La mostra es va obtenir a partir d’un mostratge polietàpic. L’instrument utilitzat és un qüestionari d’elaboració pròpia.
    Els resultats mostren que els amics són el principal motiu d’iniciació a la pràctica esportiva, amb un 33,6 % del total, i que els qui s’inicien i es mantenen en la pràctica esportiva ho fan principalment per diversió i lleure, amb un 37 %. Els estudis, amb un 33,6 % i l’avorriment, amb un 23,3 %, són els principals motius d’abandonament. Les diferències més significatives, pel que fa a gènere, recauen en el fet que les dones atorguen més importància al fet d’estar en forma que no pas els homes, els quals opten per la competició i els amics com a motius de pràctica. El gènere marca algunes diferències en relació amb l’hàbit de practicar esports en la preadolescència.