Control biomèdic de l’entrenament
en tennis de taula. Exemple de test de camp

Carlos Melero Romero
Llicenciat en Medicina i Cirurgia. Doctor Especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport.
Centro Andaluz de Medicina Deportiva. Málaga

Francisco Pradas de la Fuente
Màster Alt Rendiment Esportiu Comitè Olímpic Espanyol. Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

Director del Programa Nacional de Tecnificació Esportiva de la Real Federación Española de Tenis de Mesa.
Escuela Nacional de Entrenadores. Real Federación Española de Tenis de Mesa

M.ª Carmen Vargas Corzo
Llicenciada en Medicina i Cirurgia. Especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport.
Centro Andaluz de Medicina Deportiva. Granada

Resum
    El tennis de taula és una disciplina esportiva poc coneguda, tant pel que fa a la condició física ideal dels seus jugadors, com pel que fa als mètodes específics de control de l’entrenament, dos aspectes considerats avui en dia de gran interès per la seva aplicabilitat en la planificació de les càrregues de treball i per la seva repercussió en el rendiment esportiu. Objectius: Estandarditzar el control específic de l’entrenament mitjançant el disseny d’un protocol de proves que, aplicat mitjançant una metodologia senzilla i fiable, pugui aportar una informació útil sobre l’estat de salut i la condició física dels esportistes, i avaluar posteriorment amb aquesta bateria de tests, 3 grups de jugadors de diferents categories. La mostra estava formada per 16 jugadors: 4 homes, esportistes d’elit, i 12 joves promeses nacionals de les categories aleví, benjamí, infantil i juvenil, 7 del sexe masculí i 5 del femení. La bateria de proves va incloure: impedanciometria, analítica sanguínia i test de camp, amb determinacions de lactat en sang capil·lar i monitoratge de la freqüència cardíaca. Les dades obtingudes van evidenciar un millor estat de condició física dels jugadors d’elit, en relació amb els altres dos grups de categoria esportiva inferior; a més, hi havia una correlació directa entre les variables analítiques considerades indicadors d’un bon estat físic i el rendiment esportiu evidenciat a través dels resultats del test de camp. Conclusió: tot i que el protocol de proves aplicat podria ser util per als objectius marcats, cal seguir ampliant els estudis en aquest sentit.