Valoració de la condició física
en jugadors
d’hoquei sobre herba d’alt nivell
Diego Silla Cascales
Doctor en Ciències de l’Educació. Llicenciat en Educació Física.
Coordinador de la preparació física del Club Egara. Professor
d’Hoquei Herba. Departament d’Esports Col·lectius.
INEFC Barcelona
Ferran A. Rodríguez
Guisado
Doctor en Medicina i Cirurgia. Llicenciat
en Ciències
de l’Activitat
Física i de l’Esport.
Catedràtic del Departament de Ciències Biomèdiques.
INEFC Barcelona. Adscrit a la Universitat de Barcelona
Es va valorar la condició física
de jugadors d’alt nivell mitjançant l’aplicació d’una
bateria de condició física inespecífica (Eurofit)
adaptada a l’hoquei sobre herba, amb objecte de determinar-ne
l’aplicabilitat i contrastar la hipòtesi que el mètode
de valoració esmentat permet de discriminar entre jugadors de
diferent nivell competitiu. Hi van participar 31 jugadors de nivell
nacional i internacional, de 18 a 28 anys, pertanyents a dues categories
sèniors de l’hoquei espanyol: Divisió d’Honor
(DH, n = 16) i Primera Divisió (PD, n = 15): 3 porters, 10 defenses,
9 mitjos i 9 davanters. Es van seleccionar dotze jugadors per formar
part dels equips nacionals espanyols sèniors o sub-21 en competicions
internacionals i 5 jugadors van participar, a més a més,
als jocs Olímpics de Barcelona 1992 (5ena plaça) i a
Atlanta 1996 (2a plaça). Es van utilitzar proves i mesuraments
de la bateria Eurofit (Consell d’Europa 1988), a les quals s’hi
van afegir una prova de potència abdominal de 30 s i curses
de velocitat de 30 i 50 m. Els jugadors d’elit (DH), una mica
més grans i més musculosos, van mostrar nivells superiors
de resistència aeròbica, força explosiva d’extremitats
inferiors, força/resistència de la musculatura abdominal
i velocitat de cursa (30 i 50 m), en comparació amb els jugadors
de menor nivell (PD). La resistència aeròbica dels jugadors
d’elit espanyols va ser comparable a la de l’equip nacional
holandès de 1990 (Geijsel, 1991). En base a aquests resultats,
concloem que la bateria de proves utilitzada és aplicable i
que, tot i no ser específica de l’hoquei sobre herba,
permet de diferenciar entre jugadors de diferent nivell competitiu
i suposa un instrument útil per establir dades normatives de
referència per a jugadors d’hoquei sobre herba d’alt
nivell.
|