Validació d’un test de natació, avaluant la velocitat aeròbica màxima (VAM) per tal de calcular els ritmes d’entrenament per a triatletes i nedadors

Carlos González Haro
Llicenciat en Educació Física. Professor de l’àrea d’entrenament de l’Escola Professional de l’Educació Física i l’Esport (UB)
Pedro-alberto Galilea Ballarini
Metge del Departament de Fisiologia del CAR de Sant Cugat del Vallès
Franchec Drobnic Martínez
Doctor en Medicina. Cap del Departament de Fisiologia del CAR
de Sant Cugat del Vallès
Josep Maria Padullés I Riu
Llicenciat en Educació Física. Tècnic superior en Enginyeria Industrial. Professor de l’INEFC de Barcelona

Resum
L’objectiu del present estudi és validar un test de natació avaluant la Velocitat Aeròbica Màxima (VAM) per a prescriure ritmes d’entrenament. Set triatletes i nedadors van nedar 400 m a la màxima intensitat possible, després van realitzar una prova triangular per avaluar la VAM. Una setmana més tard, es va mesurar el temps i la distància límit a VAM, així com el llindar làctic individual mitjançant un test progressiu composat per sis repeticions de 200 m a diferents velocitats. Una setmana després, els dos primers tests van ser repetits (retest). Tenint en compte que la mostra utilitzada per a desenvolupar el present estudi és molt petita i que l’índex de repetibilitat de la prova de VAM s’allunya un 3?% de l’interval de confiança, cal dir que existeixen diferents indicis com ara la duració del temps límit, la menor velocitat i el major VO2màx respecte a la prova de 400 m, que ens porten a pensar de que aquesta eina pot arribar a ser vàlida agafant una mostra d’estudi mol més gran.