LA NOSTRA PORTADA

El monument
que no va ser inaugurat
RAMON BALIUS I JULI

El barceloní Lucius Minicius Natalis,
primer olímpic hispànic
FREDERIC-PAU VERRIÉ

Resum
El text que reproduïm a continuació és el de la conferència pronunciada pel Prof. Frederic-Pau Verrié, exdirector del Museu d’Història de la ciutat de Barcelona, el 8 de juny de 1991, en el marc de la Reunió Internacional Extraordinària de Directors de Museus de l’Esport, promoguda per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, en els mesos que van precedir la celebració dels Jocs de Barcelona, l’any 1992.
Amb aquest text, fins avui inèdit, el seu autor venia a resumir tots els treballs de recerca i de divulgació sobre el tema que havia dut a terme des del 1972, i que, vint anys després, abocarien en la reproducció dels vestigis del monument votiu de Lucius Minicius Natalis, conservats a Olímpia, en els jardins de Montjuïc de la seva ciutat natal, la romana colònia de Barcino.
Publiquem el text tal com va ser pronunciat, en català i traducció simultània al castellà, francès i anglès, amb les seves referències a les personalitats científiques que hi van assistir i al projecte de reconstrucció del monument, com es va realitzar l’any següent on avui s’aixeca, prop de la seu del Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.
L’autor vol aprofitar aquesta avinentesa per expressar el seu agraïment als qui van donar l’empenta definitiva per a la realització del projecte: a Josep Lluís Vilaseca, llavors Secretari General de l’Esport i al Dr. Ramon Balius, animador de totes les iniciatives que lliguin esport i cultura històrica o artística; com també als col·legues del Museu d’Història de la ciutat de Barcelona, la Dra. Camila González i l’ajudant Gregorio Aranda; als tècnics del Museu d’Arqueologia de Barcelona, Ferran Sancho i Josep Pedro; amb l’eficaç col·laboració de tots els quals reeixí a dur endavant amb ple èxit el treball material d’emmotllat i reproducció de les peces conservades al santuari grec d’Olímpia.
Benvolguts col·legues:
Em permetreu, espero, que us anomeni així havent estat jo mateix director d’un museu, no de l’esport però sí de la història d’aquesta ciutat, l’antiga colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino dels romans.
I em permetreu també que subratlli, d’entrada, el doble caràcter olímpic de què pot presumir aquesta mateixa ciutat on ara esteu reunits: Olímpica, en primer lloc, avui a les portes dels Jocs del 92 però certament també olímpica d’alguna manera en el passat, més de divuit segles enrera de la nostra historia ciutadana...