Hàbits fisicoesportius a la regió de Múrcia:
implicacions per a l’elaboració del currículum
en el cicle formatiu d’Activitats Fisicoesportives

Autor: Pedro Hellín Gómez
Professor de Secundària.
IES Juan Carlos I. Múrcia

Directors:
Dr. Juan Antonio Moreno Murcia
Dr. Pedro Luis Rodríguez García
Facultat d’Educació.
Universitat de Múrcia

Resum
La realitat social, política i econòmica emergent a Espanya en l’última dècada del segle XX, caracteritzada per l’augment del temps lliure, la capacitat adquisitiva i les noves expectatives en els estils de vida, es concreten en el camp de l’activitat fisicoesportiva en interessos i motivacions diversos segons l’edat i el gènere. Les noves orientacions que ha adquirit la pràctica en els últims anys demana professionals per dirigir-les; en virtut d’això sorgeixen els títols de tècnics superiors en animació d’activitats fisicoesportives, la formació dels quals els ha de possibilitar orientar l’activitat física segons els diferents grups socials i, d’aquesta forma, satisfer els seus interessos de pràctica.
A partir d’aquestes consideracions, en la nostra investigació ens plantegem analitzar la pràctica fisicoesportiva en la població de la regió de Múrcia entre 15 i 64 anys, segons diferents variables sociodemogràfiques; i també comprovar la influència de l’interès cap a l’esport, el concepte i l’orientació que la pràctica ha de tenir per als subjectes, la promoció que els municipis haurien de donar als programes d’activitat fisicoesportiva, la condició d’estar federat o no, la competència motriu, l’experiència de les classes d’Educació Física rebudes, la salut, l’entorn socioafectiu de la pràctica i la proximitat de les instal·lacions esportives, en la conducta fisicoesportiva de la població, tot plegat orientat vers l’adequació del currículum dels tècnics en animació fisicoesportiva, amb la intenció d’adaptar-lo a la realitat de la pràctica fisicoesportiva a la regió de Múrcia.
El procediment seguit en el disseny mostral ha estat aleatori, semiprobabilístic, per quotes d’edat i gènere, determinant un marge d’error de ±3 % i un nivell de confiança del 95,5 %. La mostra requerida per a aquest disseny i per a aquest marge d’error ha estat de 1.107 subjectes.
Per a la realització de la investigació s’ha utilitzat com a instrument el qüestionari.
Per a l’obtenció de resultats han estat realitzades estadístiques descriptives de totes les variables, així com anàlisi d’independència entre variables mitjançant les proves de khi quadrat de Pearson completada amb anàlisi de residus.
Els resultats obtinguts deriven en les conclusions següents: Un de cada dos subjectes practiquen activitat fisicoesportiva, i aquesta disminueix a mesura que s’incrementa l’edat. Existeix una tendència cap a la pràctica fisicoesportiva de caràcter individual, sobretot en persones grans, i en dones, per motius d’estètica. Els més joves i els barons orienten la pràctica cap a la competició. Al currículum de formació dels tècnics en animació fisicoesportiva cal diferenciar el significat i l’orientació de la pràctica, ja que segons avança l’edat, la pràctica es concep com una activitat promotora de salut i de relació, sense que hi hagi diferències per gènere; en canvi els joves busquen de millorar la forma física. Els programes d’activitat fisicoesportiva que han estat oferts pels municipis han d’orientar-se cap a l’esport per a tothom, atès que existeix una gran majoria que practica pel seu compte. La competència motriu percebuda i la valoració de les classes d’Educació Física resulten més positives en la mesura que es practica activitat fisicoesportiva; igualment són millor valorades pels barons i els joves. L’associació errònia de la imatge corporal i l’estètica amb la salut, és més gran entre les persones joves i de mitjana edat, i disminueix entre els més grans.
L’entorn socioafectiu de la pràctica i la proximitat de les instal·lacions esportives no tenen una relació directa amb els nivells de pràctica fisicoesportiva. Per tot plegat, el currículum de formació dels tècnics en animació fisicoesportiva ha d’adaptar-se als interessos de pràctica i les motivacions de grups de població heterogenis (preocupació per la salut, la millora de les destreses, incrementar la condició física, tenir cura de la imatge corporal, relacionar-se, alliberar de tensions...) tot contribuint a elevar el nivell de cultura esportiva de la població.