Una aportació a l’evolució de
la pilota basca
en l’àmbit de l’estratègia,
tàctica i tècnica:
mà individual en trinquet vs
en frontó de
paret esquerra
Autor: Mikel Bringas Diez
Departament de Teoria i Història
de l’Educació.
Universitat del País Basc
Director: Joan Riera Riera
INEFC-Barcelona
Resum
Tot respectant l’equilibri entre
la tradició i la renovació, característic, segons
el nostre entendre, de l’evolució de la pilota basca, aquest
treball pretén de col·laborar en el procés de tecnificació d’aquest
esport. En aquest sentit, com a objectiu general de la tesi tractem de
realitzar una aportació a l’evolució de la pilota
basca, mitjançant el compliment de l’objectiu específic
següent: conèixer les diferències estratègico-
tàctico-tècniques entre el joc en trinquet i en frontó de
paret esquerra, en la pilota a mà individual. Abans, però,
de la consecució d’aquest objectiu, bo i considerant les
objeccions exposades anteriorment per altres autors, hem de complir dos
requisits previs:
Exposar les raons que ens permeten d’afirmar l’existència
de la pilota basca, és a dir, confirmar el caràcter basc
dels jocs bascs de pilota.
Mostrar la capacitat d’evolució de la pilota basca al llarg
de la seva història, és a dir, verificar que, almenys en
l’àmbit de l’estratègia, la tàctica
i la tècnica, no es tracta d’un esport arrelat de manera
immutable en la seva tradició, sinó que tot al llarg dels
anys ha anat incorporant nombrosos canvis que n’han possibilitat
el progrés.
L’estructura del text de la tesi s’organitza en quatre capítols:
Al primer capítol, situem les dues modalitats que estudiarem en
l’amplitud de la pilota basca, que és alhora part integrant
dels jocs de pilota. Després d’exposar els elements fonamentals
dels jocs bascs de pilota, realitzem una descripció de les principals
característiques de les seves especialitats.
Al segon capítol, exposem quina aplicació tenen els termes “estratègia”, “tàctica” i “tècnica”,
en l’esport de la pilota basca, i com han evolucionat al llarg
de la història. Analitzem l’estratègia, tàctica
i tècnica, en la pilota basca en general, i exposem com en plantegem
l’estudi aplicat a les característiques específiques
de la pilota a mà.
Aquest últim apartat finalitza el contingut teòric previ
per a la comprensió de l’estudi comparatiu situat en el
tercer capítol. Mentre que els dos primers capítols tenen
un caràcter documental, el tercer suposa la investigació empírica
de la tesi.
Després de conèixer els resultats de l’estudi comparatiu
i a més a més disposar d’una perspectiva històrica,
el quart capítol mostra les conclusions finals, en les quals incloem
diverses consideracions que poden ser d’utilitat en les futures
decisions referides a les dues modalitats estudiades.
Plantegem la nostra aportació orientada principalment a l’àmbit
de l’entrenament-competició. Malgrat tot, les conclusions
que es deriven d’aquest treball poden ser d’utilitat en les
decisions que fan referència a altres aspectes relacionats amb
la promoció local i internacional de la pilota basca.
|