La cursa raràmuri
com a metàfora de resistència cultural

ÁNGEL ACUÑA DELGADO
Doctor en Educació Física i en Antropologia Social.
À rea d’Antropologia Social.
Universitat de Granada

Resum
“Qui no aguanta no val!” Diu un vell principi raràmuri, grup ètnic situat a la Sierra Tarahumara, dintre de la Sierra Madre Occidental de l’Estat de Chihuahua, a Mèxic. Immergit en un entorn ambiental ecològicament dur per a la supervivència, s’assumeix la idea que “per viure cal ser resistent”, i així suportar la falta d’aigua i d’aliments provocada per la sequera, l’intens fred nocturn de l’hivern o les llargues travessades per la muntanya. Des de fa centenars d’anys, homes i dones raràmuri, com dicta el costum, competeixen corrent sense interrupcions, nit i dia, per terrenys pedregosos i abruptes, distàncies que arriben a superar els 200 km. En aquest treball es descriuen, a grans trets, diferents aspectes d’aquesta cursa singular, per analitzar-ne a tot seguit les funcions principals que compleix com a esdeveniment cultural.