| Coneixement
al servei de l’esportista
La mort d’un esportista de forma
prematura renova la nostra inquietud pels efectes potencialment negatius
de l’esport. Ara, la recent mort del ciclista Pantani repeteix
la mateixa vivència de desassossec i d’inquietud que ens
ha acompanyat altres vegades, arran d’altres morts d’esportistes.
Estem obligats a preguntar-nos què està passant en l’esport
en general i, particularment, en el d’alt rendiment, quan hi
ha persones que tot sembla indicar que sucumbeixen a un estat de coses
a les quals no poden fer front i que els porta a la desconcentració,
a buscar solucions a la desesperada, o a estats de depressió que
poden acabar en suïcidi.
La preocupació per aquestes qüestions de caire humanista
i ètic no són noves en aquesta revista. Destaquem el monogràfic
sobre “Humanisme a l’esport”, que vam publicar per
iniciativa del Departament de Ciències Socials de l’INEFC
de Barcelona. Ara, però, hem de destacar que la casualitat ha
volgut que la sensibilitat dels nostres autors pels temes ètics
i sociopolítics de l’esport hagi coincidit amb un nou drama
esportiu, personal i col·lectiu, a Itàlia i a tot Europa.
Ens referim als continguts del Fòrum “Esport Ciència
i Cultura” i als de l’apartat d’“Opinió” d’aquest
número.
En els escrits sobre el dopatge del Fòrum, en Jesús Galilea
crida l’atenció sobre l’excessiva importància
i divulgació que es dóna al dopatge esportiu, al costat
del fet escandalós del sobreesforç i la pressió ambiental
que han de suportar la majoria d’esportistes. Les cròniques
pel cas Pantani indiquen clarament que ambdues coses han coincidit en
la història particular d’aquest ciclista i que els temes
desenvolupats pels doctors Galilea i Segura són clarament pertinents
per a comprendre-la.
En l’apartat d’“Opinió”, Joan Rius ens
ofereix un conjunt de referències de l’obra de Vázquez
Montalbán les quals posen de manifest el seu criteri sobre les
implicacions sociopolítiques de l’organització de
l’esport i, particularment, de l’esport espectacle.
Aquesta revista, no cal dir-ho, és un mitjà de publicació científica
de les recerques que es fan en tots els àmbits relacionats amb
l’activitat física i l’esport. El que avui volem fer,
des de la direcció editorial, és reafirmar que cal obrir
el concepte de recerca a tot allò que ens afecta, fins i tot quan
toquem els aspectes morals i ètics de les coses i, especialment,
de l’organització de la competició esportiva. A nosaltres
no ens obliga la competició esportiva tal com es fa actualment
i tal com s’administra des d’un punt de vista polític,
social o mediàtic. Tampoc no ens obliguen els interessos econòmics
i comercials que poden involucrar-s’hi. Ens compromet, en canvi,
el coneixement –com més cert i contrastat millor– d’allò que
s’esdevé i per què, i quines propostes fem per canviar-ho.
S’ha dit que la ciència és lluita teòrica,
i la discussió sobre les causes dels comportaments n’és,
evidentment, la part fonamental. De fet, el mateix debat explicatiu que
ha aparegut, arran de la mort de Pantani, sobre les causes de la seva
defunció és un debat de base científica en què cal
aprofundir si es vol fer un bon servei a la societat. En aquest sentit,
cal dir que en la literatura científica predomina el plantejament
dicotòmic i capciós sobre si la causa de l’ensorrament
personal dels individus és deguda a factors ambientals, o s’afirma,
contràriament, que les característiques personals són
les més determinants. En tenim una bona il·lustració en
el cas que comentem quan, a la valoració i crítica de l’organització esportiva,
judicial o mediàtica, s’hi contraposen les característiques
personals, els orígens o els trastorns psicopatològics
que es presenten com si fossin previs i dependents de cada individu concret.
Un plantejament científic del tema hauria de poder desenvolupar
altres aportacions que donessin més profunditat al tractament
de la complexitat de les coses, sobretot, en temes tan rellevants com
la vida de les persones. Només com a apunt, podem dir que hauria
de ser interessant conèixer i publicar els efectes secundaris –a
nivell fisiològic i psicològic– dels fàrmacs
que s’utilitzen a discreció per rendir més o per
sortir d’una situació difícil o de depressió,
per exemple. Caldria, d’altra banda, que els fisiòlegs de
l’exercici donessin a conèixer investigacions que contrastessin
l’efecte de la preparació física per a la millora
del rendiment, amb el manteniment de la salut dels atletes. Caldria,
també, plantejar-se la necessitat d’una preparació psicològica
sòlida dels esportistes i incorporar-la a l’entrenament,
sobretot, quan se sap que els esportistes han de viure sota pressions
i exigències públiques. Aquesta preparació psicològica
no hauria d’obviar, d’altra banda, la consideració de
la necessitat de tenir autonomia personal, tant en l’esport com
en l’existència individual en general. Crec que és
oportú recordar que una màxima de la iniciació al
ciclisme ha estat la de dir que el primer que s’ha de fer en aquest
esport és “aprendre a sofrir”. Des d’un punt
de vista psicològic, no queda gaire marge al dubte en dir que
un pensament com aquest comporta induir a uns hàbits en què la
salut queda supeditada al rendiment o, el que encara és pitjor:
pot succeir que acabi agradant fer un nivell d’esport que comporta
dolor i sofriment i que això pot acceptar-se com a normal, bo
o desitjable. No cal dir que, en un altre ordre de coses, la recerca
sociològica hauria de ser explícita i insistent sobre tot
allò que té a veure amb l’afectació personal
de l’organització esportiva, sobretot quan aquesta va lligada
a valors grupals que s’organitzen amb una consideració molt
relativa de la salut individual, però també de l’esforç i
les possibilitats de cadascun dels esportistes.
L’estudi d’aquest entramat de coses pensem que és
el que ens ha d’ocupar i el que ens ha de motivar en el treball
científic i professional en l’àmbit de l’esport.
De fet, així és com aconseguiríem l’objectiu
general de la ciència que és, com deia el gran fisiòleg
i psicòleg que fou I. P. Pavlov, el d’aconseguir les millors
condicions de vida per als ciutadans.
Josep Roca i Balasch
|