Tendències o direccions de l’esport contemporani
en funció dels motius de la pràctica.
Un estudi empíric entre els estudiants
de la Universitat d’Oviedo

• JOSÉ A. CECCHINI ESTRADA
Llicenciat en Educació Física. INEF-Madrid
Doctor en Ciències de l’Educació.
Catedràtic de E.U.
Universitat d’Oviedo
• ANTONIO MÉNDEZ JIMÉNEZ
Doctor en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Universidad de Granada.
Llicenciat en Educació Física. INEF-Madrid.
Professor de Secundària
• JOSÉ MUÑIZ FERNÁNDEZ
Doctor en Psicologia.
Catedràtic-Degà de la Facultat de Psicologia.
Universitat d’Oviedo

Resum
Les investigacions descriptives sobre els motius que porten els joves a practicar l’esport, desenvolupades majoritàriament als Estats Units i a països anglòfons, com ara Gran Bretanya, Austràlia i el Canadà, han mostrat de forma consistent una estructura multifactorial. La majoria s’emmarquen dintre de la perspectiva cognitivosocial i es recolzen en el concepte de motivació d’assoliment. A partir d’aquests resultats, el nostre objectiu ha estat analitzar l’estructura ‘motivacional’ subjacent, amb l’objecte de determinar les tendències més acusades de l’esport contemporani. Els joves sotmesos a enquesta, 2.689, són estudiants de la Universitat d’Oviedo (1.440 homes i 1.249 dones). Tots ells van respondre qüestionari dissenyat amb aquesta finalitat. Els resultats evidencien una doble estructura bipolar que sembla respondre a la ‘binarització’ de dos criteris: competició (C) i mestratge (M). La seva presència o absència origina un arbre dicotòmic de quatre branques. Aquests quatre subgrups mostren, a més a més, unes peculiaritats derivades de les diferències de gènere, tipus d’activitat i intensitat de la motivació vers l’esport. Finalment, es discuteixen els resultats i se n’extreuen algunes conclusions.