Efectes de fatiga en accions
de curta durada en nens de 10 a 11 anys d’edat

Autor: José Carlos Fernández García
Departamento de Didáctica
de la Expresión Musical, Plástica y Corporal.
Facultad de Ciencias de la Educación.
Universidad de Málaga
Director: Dr. Rafael Bravo Berrocal
Departamento de Didáctica
de la Expresión Musical, Plástica y Corporal.
Facultad de Ciencias de la Educación.
Universidad de Málaga

Resum
Aquesta investigació, duta a terme en l’àmbit de l’educació física i l’esport, neix amb l’objectiu de conèixer quina és la influència, en els nens amb una edat de 10 a 11 anys, durant el transcurs de la investigació, d’un programa d’entrenament aplicat a dos grups d’escolars, un d’ells, grup experimental, rep pel cap baix 4 hores setmanals, durant deu setmanes consecutives, d’activitat física controlada, mitjançant assistència i participació als entrenaments en una escola de futbol base, mentre que l’altre grup, grup control, no realitza més activitat física que la corresponent a les classes d’educació física escolar, així com les que efectuen en les seves activitats quotidianes, circumstàncies, aquestes dues últimes, que també es donen en el grup experimental.
També és objecte d’aquesta investigació conèixer si afecta d’una manera significativa realitzar una prova conduent a fatiga en tasques breus i intenses. Des d’una perspectiva fisiològica pot identificar-se el problema qüestionant-se en quina mesura una prova de caràcter anaeròbic làctic incideix en la realització de tasques anaeròbiques alàctiques dutes a terme immediatament després (recuperació inferior a 5 segons).
La hipòtesi de treball és conèixer en quina mesura pot influir realitzar activitat física extraescolar en edats primerenques i com pot incidir en fatiga provocat per una activitat de caire anaeròbic làctic, entenent-la des d’una perspectiva temporal oscil·lant entre els trenta-cinc segons i el minut d’esforç.
La metodologia utilitzada amb la finalitat de poder assolir els objectius proposats s’emmarca en la metodologia quasi-experimental, com en un disseny de grup de control no equivalent, també conegut com a disseny de comparació estàtica amb pre-test, atès que es tracta d’una extensió del disseny pre-experimental de comparació estàtica en el qual no hi ha equivalència entre els grups abans del tractament, perquè els grups estan formats amb anterioritat i es prenen com a tals.