Adolescència i esport al Principat d’Andorra

Autor:
José Antonio Edo Hernández
Departamento de Fisiatria y Enfermería.
Facultad de Medicina.
Universidad de Zaragoza
Director:
Dr. Francisco Lagardera Otero
INEFC. Centro de Lleida.
Universitat de Lleida

Resum
Com està relacionada la pràctica esportiva durant la joventut amb una millor educació? La recerca d’aquesta resposta és la motivació d’aquesta investigació, l’objectiu de la qual és conèixer els hàbits i actituds cap a l’esport dels adolescents i les seves opinions, les dels seus pares i entrenadors, sobre aquesta activitat, principalment al voltant del seu valor educatiu. L’estudi, dut a terme a Andorra, constitueix una sociografia de l’esport escolar en aquest país, que descriu, des de la perspectiva esmentada, la realitat d’aquesta activitat en els albors del segle xxi.
El treball es fonamenta en una triangulació de fonts d’informació sobre un mateix fenomen social, l’esport escolar. La tècnica de coneixement empíric utilitzada ha estat l’enquesta a través de qüestionaris específics per a cada un dels tres sectors de població més implicats: adolescents, pares i entrenadors esportius.
A més a més de nombroses dades descriptives, s’ha trobat una relació significativa entre la pràctica i el gènere masculí, malgrat que no hi ha dades que permetin associar el temps dedicat a l’esport amb els èxits escolars. L’anàlisi de conglomerats permet construir una tipologia d’aquests joves, que estableix tres grups notablement homogenis, on l’esport té una especial consideració; el grup dels més esportistes coincideix amb els millors índexs en altres hàbits –lectura, estudi, televisió, assistència a bars, treball, consum de tabac i alcohol i qualificacions.
L’informe final destaca que hi ha una positiva creença social sobre els efectes de la pràctica esportiva en l’adolescència. També subratlla que la influència dels pares en l’afecció dels seus fills és molt rellevant i que els barons practiquen més per competir i divertir-se que no pas les dones, les quals estan més motivades pel fet d’estar amb els amics, per la salut o l’estètica.
Finalment, destaca la gran divergència trobada en el significat que cada sector enquestat concedeix a l’esport. Per als adolescents l’activitat esportiva és principalment diversió, per als pares és la salut i els tècnics esportius indiquen com a principal efecte el que exerceix sobre l’educació. En conjunt, segons l’autor, l’estudi aporta informació que contribueix a l’educació formal, l’adquirida en els centres escolars.