| Esport i modernització a Espanya
(L’activitat física com a element de transformació
social i cultural a Espanya 1910 -1936)
Autor: Antonio Rivero Herraiz
Facultad de Geografía e Historia.
Departamento de Historia Contemporánea.
Universidad Complutense de Madrid
Director: Dr. Juan Pablo Fusi
Universidad Complutense de Madrid
Resum
Espanya no va ser una excepció
en la valoració i desenvolupament del fet físic esportiu
respecte a d’altres països del nostre entorn geogràfic
i cultural. La implantació de les pràctiques físiques
entre la població espanyola va anar lligada i es va desenvolupar
paral·lelament al grau d’industrialització i modernització
cultural que va experimentar la nostra societat durant el primer terç
del segle xx. Fou a partir de 1910 i, sobretot, en els anys vint, quan
l’esport es va popularitzar com a espectacle i, en molta menor mesura,
com a pràctica. A final del segle xix, membres de la noblesa i
la burgesia a Madrid i a Barcelona començaren a practicar el sport
anglès, com a activitat distingida i de signe social diferenciador.
El sport va viatjar amb aquestes classes socials als seus llocs d’esbargiment,
on una bona part continuaria essent practicada pels habitants del lloc;
aquest va ser el cas de Sant Sebastià, des d’on l’esport
s’estén a la resta de Guipúscoa i a la veïna
Biscaia. La influència directa dels mariners i de la colònia
britànica en les zones mineres espanyoles es deixaria sentir, sobretot
en esports com el futbol i altres esports atlètics que, com és
sabut, no eren practicats per l’aristocràcia espanyola.
Posteriorment, la petita burgesia i la classe mitjana (professionals liberals,
funcionaris, administratius, treballadors de la banca i el comerç,
etc.) dels nuclis urbans esmentats abans, van començar a exercitar-se
en les pràctiques físiques i esportives. Era una forma d’assemblar-se
als hàbits de vida moderns i saludables que la societat anglosaxona,
tan admirada a Espanya en aquells temps, exportava a la resta del món.
També un objectiu higiènic i saludable marcava el sentit
de les seves pràctiques esportives. Educadors, militars, metges
i intel·lectuals espanyols s’ocuparen del fet esportiu en
el primer terç del segle xx.
|