Les proves d’aptitud física
en l’avaluació de l’educació física
de l’ESO

• EMILIO J. MARTÍNEZ LÓPEZ
Doctor en Educación Física.
Professor d’Ensenyament Mitjà.
Màster en Psicologia de l’Activitat Física y l’Esport.
• M.ª LUISA ZAGALAZ SÁNCHEZ
Catedràtica d’EU de Didàctica de l’Educació Física
de la Universidad de Jaén.
Directora del Departament de Didàctica
de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal.
Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación
• DANIEL LINARES GIRELA
Professor Titular de la Universidad de Granada.
Director del Departament de Didàctica
de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal
de la Facultad de Ciencias de la Educación.

Resum
L’avaluació de les capacitats físiques de l’individu ha proporcionat durant molts anys diferents alternatives d’aplicació, tot i que el seu principal objectiu s’ha focalitzat en el rendiment esportiu, l’Educació Física Escolar i, més recentment, en els efectes beneficiosos relacionats amb la salut de les persones.
A hores d’ara, en el camp de l’Educació Física, l’avaluació de la condició física dels adolescents presenta algunes controvèrsies sobre la idoneïtat de portar a terme aquesta valoració de capacitats mitjançant tests motors, o fer prevaler-ne l’estimació mitjançant l’observació del rendiment físic de cada subjecte en el transcurs de les classes.
Aquest article presenta un estudi encaminat a determinar l’estat actual de l’avaluació de la condició física dels adolescents d’ESO i 1r de Batxillerat i a precisar, dins d’aquest camp, les proves d’aptitud física més adequades per portar a terme la valoració esmentada.
La investigació s’ha fonamentat sobre tres puntals determinants:

a) Estudi de proves: s’han consultat 167 tests d’aptitud física, classificats en qualitats físiques bàsiques (Resistència, Força, Velocitat i Flexibilitat) i qualitats perceptivo i resultants (Agilitat, Coordinació i Equilibri) que poden ser aplicades en aquestes edats de l’adolescència, s’han triat seguint criteris de fiabilitat, objectivitat i validesa, així com per les seves característiques d’economia, normalització, ‘comparabilitat’ i utilitat.
b) Estudi de llibres de text: s’han analitzat les proves recomanades per a l’avaluació de la condició física als llibres de text de 10 editorials de caràcter nacional, que els incorporen en el seu projecte editorial d’educació secundària.
c) Enquesta a professorat: mitjançant un qüestionari s’ha recollit l’opinió de 169 professors d’Educació Física que imparteixen classes en educació secundària. Els ítems han versat sobre el coneixement i aplicació del professorat a les classes d’Educació Física de les 168 proves analitzades a l’apartat a).

Aquesta estructura ens ha permès d’encreuar les dades, assignant una valoració màxima d’un 33,3% a cada una de les proves (167) en els seus apartats a), b) i c) del paràgraf anterior; i presentar ordenadament en el full de càlcul Excel 2000 els resultats de cada test.
Finalment, s’ofereixen les conclusions finals i les tres proves més recomanades en cada una de les qualitats físiques bàsiques i motrius