L’esport a la biblioteca
L’esport també pot inspirar poesia

• RAMON BALIUS I JULI

Resum
Narcís Comadira, literat i pintor
Després de publicar en aquest espai d’Apunts, un article dedicat a analitzar i glossar el Llibre dels poemes esportius de Ferran Solé i Forc, vaig trametre aquest meu treball a Narcís Comadira. El motiu fou que aquest conegut i excel·lent artista havia realitzat per aquest llibre uns bonics, senzills i encertats dibuixos esportius, especialment adequats a les característiques de l’obra. Comadira va tenir l’amabilitat de confirmar-me la recepció del meu escrit, informant-me que no havia conegut l’autor i que els dibuixos els havia fet a petició de Mercè Azúa, dissenyadora gràfica del llibre. Em deia, a més, que li havia agradat un article meu sobre poesia i tennis que acompanyava la carta i m’oferia un poemet (sic.) seu escrit a Londres, on es parla de tennis i de la mort. És clar que la noticia em va interessar. Vaig localitzar el poema en el llibre La Llibertat i el Terror –Poesia 1970-1980, la lectura del qual em va proporcionar dos poemes més de títol i/o temàtica esportiva.
Narcís Comadira (Girona, 1942), és un artista polifacètic. Va estudiar Filologia i es va llicenciar en Història de l’Art en la Universitat de Barcelona. Allí va conèixer Gabriel Ferrater i José M. Valverde, que el van impactar profundament i que alhora el van influir en la valoració de poetes com Foix i, molt especialment, Carner. Entre 1971 i 1973 fou lector en la Universitat de Londres, on va aprofundir en la poesia anglosaxona contemporània. La seva obra poètica, que va iniciar-se dins la narrativa, va evolucionar cap un cert classicisme, el qual, segons David Castillo, té un gran pes específic dins la poesia catalana que entronca amb la “gran tradició de Verdaguer, Maragall, Sagarra, Riba i Foix, fins arribar a Gabriel Ferrater”. En una nota de autor del llibre esmentat, ens diu: “La meva poesia és variada, diversa i dispersa. No voluntàriament. Surt així i em limito a deixar-la sortir. [...] Demano poder ser divers i dispers: i els crítics que s’hi perdin. [...] Faig poesia perquè l’estimo i perquè en sé, simplement. [...] mai he volgut ser un poeta català sinó, simplement un català poeta”. Des dels anys seixanta fins a l’actualitat, ha publicat nombrosos llibres de poemes i últimament peces teatrals i algun volum de proses.