Aplicació d’un test d’esforç intervàlic
(Test de Probst) per valorar
la qualitat aeròbica en futbolistes de la lliga espanyola

• JUAN GARCÍA LÓPEZ
• JOSÉ G. VILLA VICENTE
• JOSÉ A. RODRÍGUEZ MARROYO
• J. C. MORANTE RÁBAGO
Facultad de Ciencias de la Actividad Física y el Deporte.
Universidad de León
• EDUARDO ÁLVAREZ DEL PALACIO
• RAMIRO JOVER RUIZ
Facultad de Educación.
Universidad de León

Resum
Els tests continus realitzats en ergòmetres estandarditzats són poc específics per al futbol. El test intervàlic de Probst permet de valorar la velocitat màxima aeròbica (VMA) i el LAn (llindar anaeròbic) en el camp de futbol, car no existeixen dades de referència. Es pretenen de valorar aquests paràmetres en futbolistes espanyols per comprovar la sensibilitat a nivell de pràctica i la utilitat per determinar el LAn.
Van participar-hi 231 futbolistes de categories juvenil (n = 26), amateur (n= 74), semiprofessional (n = 36) i professional (n = 95); es va registrar la VMA i la freqüència cardíaca (Fc), i es van calcular les velocitats i Fc en el LAn, determinat manualment (LAnI) i matemàticament (LAnM).
Va existir inflexió de la Fc en més del 89 % dels tests. Les Fc en el LAn van ser similars a les descrites a la literatura (90-95 % respecte a la màxima) i la velocitat en el LAn va obtenir rangs amplis de VMA (72-96 %). El test va ser sensible al nivell de pràctica en les variables LAnI i VMA.
El protocol intervàlic de Probst va permetre de realitzar un test de camp específic sensible al grau de professionalització dels futbolistes, i es van establir dades de referència per a les categories estudiades. L’anàlisi de la Fc va permetre d’identificar un punt d’inflexió que pogués correspondre’s amb el LAn.