L’organització de l’activitat conjunta
en l’ensenyament escolar dels esports col·lectius

Autor: Víctor López i Ros
Departament de Psicologia.
Universitat de Girona
Director: Dr. Ignasi Vila i Mendiburu
Catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació.
Universitat de Girona

Resum
L’estudi de les formes d’organització de l’activitat conjunta en l’ensenyament de la col·laboració tàctica en els esports col·lectius en l’àmbit escolar mostra com a punts de referència teòrica, per un costat aportacions provinents de la psicologia de la instrucció, i per un altre costat aportacions provinents de l’àmbit de la didàctica de l’ensenyament de l’educació fisica i l’esport.
Pel que fa al camp de la psicologia, cal situar l’estudi de l’activitat conjunta en una perspectiva constructivista dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Aquesta pren com a referents Piaget, Ausubel... però molt especialment les aportacions fetes des de la teoria sociohistòrica i cultural per Vigotsky i també per Bruner. Així, conceptes com “mediació semiòtica”, “internalització”, “intersubjectivitat” i molt especialment, “zona de desenvolupament pròxim” tenen un paper molt rellevant. El que ens interessa en aquest treball és saber com s’ho fan el professor i els alumnes per aconseguir que aquests últims construeixin el seu propi coneixement al voltant del contingut proposat. En aquest sentit, les idees de Vigotsky, així com la metàfora de “la bastida” de Bruner, són d’una gran importància.
Des del camp de l’ensenyament dels esports col·lectius hem pres com a referència bàsica el model d’ensenyament a partir de la tàctica, provinent dels treballs de Bunker i Thorpe sobre l’ensenyament “per a la comprensió dels esports col·lectius”. Així mateix, ens hem guiat per aportacions d’autors com Bayer, Castejón, Riera o Devís. Pel que fa al camp de la didàctica, les recerques de Pieron han estat un punt d’influència considerable.
Es proposa l’estudi del procés d’ensenyament i aprenentatge esportiu des de l’anàlisi de la “interacció educativa” i de la “influència pedagògica”, i molt especialment des de la “interactivitat”. En aquest marc destaquen els “mecanismes d’influència educativa”, que operen en l’àmbit de la interactivitat i que permeten comprendre com el professor ajusta l’ajuda per afavorir la construcció de coneixement en els alumnes.
El nostre treball estudia un dels dos mecanismes descrits pels treballs de Coll i els seus col·laboradors de la Universitat de Barcelona i també corroborats pels treballs dirigits per Vila (Universitat de Girona). En concret, el treball se centra en l’anàlisi del procés de cessió i traspàs de la responsabilitat i del control de l’aprenentatge del professor envers els alumnes. Per això s’empren els nivells i les unitats d’anàlisi proposades per aquests treballs: la seqüència didàctica, la sessió, els segments d’interactivitat i les configuracions de segments d’interactivitat. Així mateix, s’incorpora l’anàlisi de les característiques del contingut, tant pel que fa a la tipologia de les tasques com pel que fa als criteris d’organització i seqüenciació. Es manté la idea que l’organització de l’activitat conjunta entre el professor i els alumnes està fortament influenciada per les característiques del contingut.
Per dur a terme el treball s’ha realitzat una seqüència didàctica de 4 sessions amb 10 alumnes de segon cicle d’ensenyament primari de l’escola “Annexa-Joan Puigbert” de la ciutat de Girona. S’ha enregistrat amb vídeo i amb micròfons sense fils tot el que deien i feien tant el professor com els alumnes durant la seqüència d’ensenyament. Posteriorment s’han transcrit les dades a un “full de transcripció”.
Hem analitzat les característiques de la seqüència, de les sessions i del contingut: nombre de tasques, tipus de tasques, elements que intervenen en les tasques, etc., així com la millora en el comportament tàctic dels alumnes. Igualment, s’ha analitzat l’activitat conjunta en segments d’interactivitat i en configuracions de segments d’interactivitat. S’ha estudiat l’evolució dels diferents segments, tant en quantitat com en temps emprat durant la seqüència. I també l’evolució de l’activitat conjunta en diferents tipus de tasques: tasques repetides, tasques-base i les respectives modificacions, etc. Això ens ha permès veure el paper del contingut en l’organització de l’activitat conjunta.
Les dades obtingudes permeten corroborar les hipòtesis plantejades en el treball i que tenen a veure amb:

És possible obtenir indicadors sobre el procés de cessió i traspàs del control i de la responsabilitat en una situació d’ensenyament i aprenentatge de la col·laboració tàctica en atac en la iniciació als esports col·lectius. Aquest procés és temporal, gradual i discontinu i no es produeix ni de forma absoluta ni definitiva.
És necessari considerar aquest mecanisme en relació amb un segon mecanisme descrit: la construcció d’un sistema cada vegada més ampli i més ric de significats compartits entre el professor i els alumnes al voltant del contingut. Ambdós mecanismes estan interrelacionats i són irreductibles tot i que és possible estudiar-los focalitzant l’atenció en un d’ells.
Es constata el paper fonamental del contingut, tant de la tipologia com dels criteris d’organització i seqüenciació, en l’organització de l’activitat conjunta.

Dels resultats obtinguts es desprenen algunes conclusions finals que van referides, d’una banda a aspectes d’interès per a futures recerques en aquest camp, i d’altra banda, a aspectes d’interès per a les pràctiques educatives.