Activitat física i qualitat de vida en persones més grans
de 65 anys: efecte diferencial del tipus de programa

Autor: Vicente Romo Pérez
Departamento de Medicina.
Universidad de A Coruña
Director: Dr. José Carlos Millán Calentí
Departamento de Medicina. Universidad de A Coruña
Codirector: Francisco Camina Fernández
INEF Galicia - Universidad de A Coruña

Resum
La població europea està envellint a causa dels baixos índexs de natalitat i de l’increment de l’esperança de vida. Ara com ara, pràcticament un de cada cinc gallecs té més de 65 anys, amb la qual cosa, el pes demogràfic de les persones grans està adquirint nivells que mai no s’han produït en tota la història de la humanitat. Això provocarà, en els pròxims anys, importants canvis socials i, en conseqüència, es fa necessari investigar en la millora de la qualitat de vida d’aquesta població. L’objectiu d’aquesta investigació va ser comprovar els efectes dels programes d’activitat física sobre la qualitat de vida percebuda d’un col·lectiu de persones de més de 65 anys. També es va analitzar l’existència d’un possible efecte diferencial dels beneficis generats segons el tipus de programa. Un dels programes es va desenvolupar en un medi aquàtic i l’altre en un gimnàs. Sobre una mostra de 255 subjectes (73,7% dones i 26,3% homes), amb edats entre els 65 i els 77 anys (mitjana = 68,34; des. tip. = 3,41). Les dimensions de la qualitat de vida que es van avaluar van ser: física, psíquica, social i de percepció de la salut. Mitjançant les escales i instruments següents: Escala d’Orientació cap a la Salut de Snell et al. (1993); Minimental State Examination (MMSE) de Folstein; Activitats Instrumentals de la Vida Diària (PGC). OARS (Duke University, 1978); l’Escala de Recursos Socials OARS (Duke University, 1978); l’Escala de Depressió Geriàtrica (Geriatric Depression Scale), GDS (Yesavage et al., 1983) i la bateria ACFA (Camiña et al., 2000) que avalua la condició física saludable en ancians. Es van efectuar dos registres, l’un, abans i l’altre després dels programes d’activitat física, que van tenir una durada de 19 setmanes, amb quatre microcicles (5,5,5 i 4 setmanes). Un dels programes es va desenvolupar en una piscina i l’altre en un gimnàs. En tots els indicadors de la qualitat de vida que hem utilitzat s’han obtingut resultats estadísticament significatius del fet que l’activitat física incideix sobre la qualitat de vida percebuda. Els programes d’activitat física generen un benefici indubtable per als ancians, i intervenen de manera positiva en la seva qualitat de vida. Els programes d’activitat física desenvolupats al gimnàs tenen un efecte superior sobre la qualitat de vida percebuda per les persones grans, en relació amb el programa desenvolupat a la piscina. Concretament sobre: el locus de control, l’autoconsciència de la salut i sobre la depressió. A més a més, aquest treball conté dos amplis estudis: l’un sobre els programes d’activitat física per a ancians als ajuntaments de més de 20.000 habitants a Galícia, on se n’analitzen les característiques. L’altre estudi se centra en els professionals que imparteixen aquests programes.