Un cal·ligrama i un tango
per a “l’home llagosta”

RAMON BALIUS I JULI

Resum
Enguany es commemora el Centenari del naixement del jugador més admirat i més emblemàtic del Futbol Club Barcelona: en Josep Samitier i Vilalta. Sens dubte ha estat el futbolista blaugrana més estimat de tots els temps, ja que encara que en un moment de la seva carrera professional va deixar el Barça i va fitxar pel Real Madrid (!!!) va ser perdonat pels afeccionats i va tornar al Club després de la Guerra Civil com a entrenador.
Samitier havia nascut a la barriada de les Corts de Barcelona, el dia 2 de febrer de 1902. Es diu que des de petit feia meravelles amb pilotes de drap. Després d’una estada en l’Internacional, entrà en el Barcelona als 17 anys. Va debutar en el primer equip el 31 de maig de 1919. Samitier (SAMI) era un golejador nat, d’extraordinària tècnica (El màgic del baló), de gran rapidesa i d’una fantàstica capacitat de salt (L’home llagosta). El seu lloc preferit en l’equip era el de davanter centre, tot i que durant algunes temporades va jugar com mig ala (d’acord amb l’antiga nomenclatura futbolística). En els tretze anys que va estar en el Barça, va jugar 458 partits i va marcar 319 gols; durant aquest temps es van guanyar 10 Campionats de Catalunya, 5 Copes d’Espanya i la primera Lliga espanyola. També en aquests anys el camp del carrer de la Indústria va quedar petit i això va obligar al Club a construir el camp de les Corts.
La temporada 1932-1933 va fitxar pel Real Madrid com a jugador i més tard com a Secretari Tècnic, provocant un disgust inenarrable entre els partidaris del Futbol Club Barcelona. Després de la Guerra Civil va tornar al “seu club” com a entrenador la temporada 1944-1945, i va seguir fins a la temporada 1946- 1947. Valentí Castanys va popularitzar, en la revista EL ONCE, el Samitier entrenador i el va anomenar Don Entrenador (les circumstàncies polítiques obligaven a publicar la revista en castellà). Era un personatge amb abric, bufanda, capell i sempre amb un cigar havà de grans proporcions a la boca. En acabar l’etapa d’entrenador, va passar a exercir el càrrec de Secretari Tècnic i va ser decisiva la seva gestió en el fitxatge del també emblemàtic Ladislao Kubala. Va morir a Barcelona l’any 1972...