L’anticipació defensiva en els esports
d’equip: Un estudi de la importància
atorgada a les seves variables

JOSÉ FRANCISCO GUZMÁN
Professor ajudant del Departament d’Educació Física i Esports.
Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
Universitat de València

ÁNGEL GARCÍA FERRIOL
Professor titular del Departament d’Educació Física i Esports.
Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
Universitat de València

Resum
L’estudi que presentem va pretendre d’identificar les principals variables que incideixen sobre l’èxit en l’anticipació defensiva i realitzar una jerarquització del seu nivell d’importància a partir de les opinions dels mateixos practicants de l’esport. L’estudi es va realitzar amb una mostra de 181 estudiants d’Educació Secundària i Universitat, tots ells amb experiència esportiva extraescolar, d’edats compreses entre els 16 i els 20 anys, als quals se’ls va administrar un qüestionari de 10 ítems emmarcats en 6 categories de variables: les característiques de l’estímul, el control perceptiu motor, la condició física, la tàctica, la tècnica i l’autoconfiança. Els subjectes havien d’ordenar-los d’acord amb la importància que els donaven per aconseguir l’èxit en l’anticipació defensiva. Els resultats van indicar que les variables millor considerades van ser en primer lloc la tàctica, seguida pel control perceptiu motor i l’autoconfiança. En general, les variables de naturalesa interna de caràcter modificable i per tant entrenables (tàctica, control perceptiu motor, autoconfiança i tècnica), es van considerar prioritàries respecte a les variables poc o gens entrenables, com ara les externes (característiques de l’estímul) o les internes poc modificables (velocitat).