RAMON BALIUS I JULI

Resum
Tot va començar el dijous 14 de gener de 1999, mentre seguia el programa del Canal-33 “Avisa’ns quan arribi el 2000”. Un molt bon programa cultural, que dirigien i presentaven Joan Vinyoli i Jordi Beltran. Aquell dia varen entrevistar la Maria Àngels Anglada. Varen presentar-la com una escriptora catalana, nascuda a Vic l’any 1930, llicenciada en filologia clàssica, que conreava l’assaig, la poesia i la novel·la. Recordo que va ser un diàleg molt agradable, per la claredat d’idees de la protagonista, que contestava les preguntes amb pausada tranquil·litat i precisió. Posteriorment he pogut veure i escoltar l’entrevista sencera moltes vegades, perquè gràcies a una bona amiga, que col·labora en la televisió catalana, la Maria Eugènia Pujalà, vaig obtenir una cinta de vídeo d’aquesta part del programa. Vinyoli i Beltran, després de tractar nombrosos aspectes de la vida i l’obra de la Maria Àngels, conversaven amb ella sobre els continguts del llibre Nit de 1911, aleshores en premsa, amb el qual havia guanyat el “Premi Octavi Pellissa de 1998”; de sobte, Jordi Beltran, parlant dels contes presents en l’esmentat llibre va comentar... N’hi ha un que té un títol que m’ha cridat molt l’atenció. És l’anomenat “El veritable origen dels Jocs Olímpics”. Maria Àngels va afirmar, “Sí,sí...aquest és un homenatge a un escriptor grec, del segle XIX, que es diu Papadiamandis, és el millor prosista grec del segle XIX, que era fill de l’illa de Skiathos. I explico el veritable origen dels Jocs Olímpics, que no és el veritable origen, però que ho podria ser...dels Jocs Olímpics...dels d’ara”. Intervé aleshores Joan Vinyoli,...“Dels actuals?” i Jordi Beltran...“Hi surt el Baró de Coubertin?”. Maria Àngels en to divertit, un xic misteriós i somrient, contestà: “Ah!...això no els ho dic...!”. En el moment de presenciar en directe l’entrevista, únicament vaig captar clarament que Maria Àngels Anglada havia escrit un conte dedicat a l’origen dels Jocs Olímpics, i vaig fer-me el ferm propòsit d’esperar la publicació del llibre i poder llegir fonamentalment l’esmentat conte. Familiars, amics i coneguts coneixen molt bé la meva intensa fal·lera envers l’esport i molt especialment envers tot allò que està relacionat amb l’Olimpisme, que no és més que la conjunció entre la cultura i l’esport...