Autora: Celia Ordóñez Solana
Professora del Departament d’Economia Financera i Comptabilitat.
Universitat de Granada
Director: Dr. Lázaro Rodríguez Ariza
Professor del Departament d’Economia Financera i Comptabilitat.
Degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.
Universitat de Granada

Resum
Els clubs i les societats anònimes esportives que participen en competicions de caràcter professional requereixen, per generar l’espectacle que envolta la celebració de partits, d’una força de treball molt específica: jugadors.
En aquest sentit, clubs i societats anònimes esportives tenen dues alternatives per adscriure al seu equip titular –el que participa en competició professional– jugadors de talent esportiu excepcional: bé desemborsar una quantitat de diners en concepte de transfer a una altra entitat esportiva per aconseguir els seus serveis esportivolaborals, o bé crear la infraestructura esportiva i econòmica necessària per mantenir, en procés de formació, equips de joves esportistes que seran ensinistrats adequadament en espera que resultin, en el futur, jugadors amb la capacitat esportiva adient per accedir a la categoria professional i que puguin ser alineats en les competicions d’aquest caràcter.
Tant un tipus de jugador com l’altre –externament adquirits i internament formats– presten un servei d’idèntica naturalesa al seu club. Tots dos hi estan subjectes fins al venciment dels seus contractes, tots dos coincideixen pel que fa a la seva capacitat de generar ingressos i tots dos poden ser cedits a altres clubs per un import monetari. A efectes comptables, però, les diferències entre l’un col·lectiu de jugadors i l’altre són definitives. Els externament adquirits figuren dins la comptabilitat com a element patrimonial d’actiu; els segons no s’hi registren de cap manera.
En la nostra tesi doctoral ens plantegem la possibilitat i la conveniència que els formats internament també figurin com a actius. Així, doncs, passem a conèixer les condicions imposades per la doctrina comptable, nacional i internacional, per al reconeixement d’aquest tipus d’elements patrimonials; de forma especial, per part de les Normes Internacionals de Comptabilitat. També, analitzem les operacions relatives als jugadors en general, que es registren en virtut de l’adaptació sectorial del Pla General de Comptabilitat a societats anònimes esportives.
En un sentit idèntic, procedim a l’anàlisi dels diferents procediments alternatius amb els quals podem assignar valor al grup de jugadors promocionats a professional. Ho fem en base als postulats del camp d’investigació comptable anomenat Comptabilitat de Recursos Humans; també tenim en compte els procediments que recullen els reglaments federatius, i els convenis col·lectius del sector, per tal de calcular la indemnització per preparació i formació esportiva que s’acredita en alguns transvasaments de jugadors entre clubs.
Finalitzem construint una proposta de valoració individual de jugadors formats internament, dins el concepte del “cost de producció interna” d’actius, partint de la determinació de la part del cost total relatiu als equips inferiors del club que es correspondria amb el que ha d’atribuir-se als jugadors novells professionals. Il·lustrem els nostres plantejaments amb un exemple pràctic.