DAVID MATA VERDEJO
Doctor en Geografia i Història
per la Universitat Complutense de Madrid.
Llicenciat en Ciències
de l’Activitat Física i l’Esport (INEF-Madrid).
Màster en Administració i Direcció de l’Esport (UCM)

Resum
Des de les diferents modalitats científiques socials, el fenomen esportiu ha estat tractat com una manifestació cultural, implantada en les societats i dirigida segons els seus propis models. Per això, l’esport apareix indissolublement lligat a la cultura.
Des dels anys seixanta han sorgit i s’han desenvolupat d’altres manifestacions esportives que responen a motivacions absolutament diferents i contràries a les primeres. Considerem per tant, que l’esport constitueix també un factor d’etnicitat, en crear una identitat subcultural pròpia, marginal i, en essència, contracultural al sistema.
La clara oposició entre les escales de valors, usos i costums d’ambdues manifestacions requereix una reestructuració del concepte antropològic d’esport. En quedar incompleta l’accepció clàssica del terme, s’hi han d’aplicar models d’estudi alternatius que permetin la comprensió d’un fenomen humà enormement complex i variat. Hem substituït “Cultura de l’Esport” pel Model d’“Horitzons Esportius”, cosa que ens permet una major capacitat de comprendre i estudiar les diferents manifestacions en els seus contextos socials.
L’estudi de diversos usos de la bicicleta ens aproxima als horitzons esportius: la vessant tradicional es mostra eminentment social i integradora de l’individu en el sistema, associada a l’Horitzó Central com a mitjà de transport majoritari o ecològic i pràctica plaent i saludable. L’Horitzó Marginal, producte de l’experimentació de nous models amb finalitats d’evasió social, gaudi del vertigen i del risc a la natura. Finalment, l’assimilació per part del sistema-cultura de les formes pròpies de les subcultures marginals ha donat lloc a nous models sincrètics de l’ús de la bicicleta.