JOAQUÍN SANCHIS MOYSI
Departament d’Educació Física.
Universitat de Las Palmas de Gran Canària

Resum
L’objectiu d’aquest article és mostrar els efectes de la competició sobre la força dinàmica màxima (FDM) en una jugadora de tennis de 15 anys d’edat que va obtenir importants resultats esportius (actualment top 100 del rànquing WTA). Per fer-ho, es presenten les millores de la FDM després de realitzar un entrenament amb sobrecàrregues durant 12 setmanes i es comparen amb els valors de FDM mesurats durant el període competitiu.
El tennis és un esport que requereix desenvolupar elevats nivells de força repetidament en períodes de temps curts. La potència és l’habilitat del sistema neuromuscular per produir el major impuls possible en un temps donat. Aquest espai de temps depèn de la càrrega a què ens oposem (en el tennis, la raqueta, l’impacte de la pilota i el pes del cos durant el desplaçament) i de les necessitats d’acceleració del moviment. Alguns estudis realitzats amb electromiografia han observat que en el tennis la força d’impacte de la pilota ve determinada per l’activació neuromuscular en les primeres fases d’acceleració del braç en cada tipus de cop, però que tanmateix, es tracta d’un moviment no balístic. Possiblement per això, davant la necessitat d’activar el múscul de forma màxima en el mínim de temps possible, els tennistes haurien de tractar de millorar i mantenir la FDM en determinades fases de la temporada.
Diversos tests d’avaluació de la condició física poden facilitar al preparador físic informació específica sobre la condició física dels tennistes i sobre la seva evolució amb l’entrenament. En el cas que presentem, es va mesurar la FDM dels músculs més implicats en l’execució dels diferents tipus de cop; vam utilitzar els tests de força que, segons la bibliografia especialitzada, són més específics per al tennis.