Una metodologia senzilla
per a l’anàlisi cinemàtica en dues dimensions:
desequilibri i arrencada del flic-flac al terra

Alejandro Gutiérrez Vélez
Elisa Estapé Tous
Institut Nacional de Ciències de l’Activitat Física
i l’Esport de Castella i Lleó

Resum
El flic-flac és un element bàsic d’enllaç en gran part de les sèries acrobàtiques en gimnàstica artística, per tant, un tècnic, a més a més de conèixer-ne la tècnica més actual i tenir en compte l’evolució que aquesta pot experimentar, ha de conèixer els punts clau per poder ensenyar-la, i actuar sobre les mancances que observi. Després de revisar la bibliografia referida a aquest element vam observar que les dades, a part de ser escasses, difereixen entre elles en algun aspecte, cosa que ens ha portat a proposar aquest estudi i d’aquesta manera poder indicar algunes orientacions per a l’aprenentatge i l’execució del moviment.
El nostre treball se centra en la primera fase del flic-flac, el desequilibri i impulsió, fase que determinarà l’execució de l’element. Realitzarem un seguiment tant del CDG com de segments corporals (mans, cap...), n’observarem i en compararem les trajectòries, tenint com a referència la tècnica més eficient. Estudiarem la incidència dels angles que existeixen entre els segments del tren inferior, sobre la posició del CDG i com influirà això en l’angle d’arrencada del primer vol, a més a més de poder obtenir diferents dades sobre la cinemàtica de l’element.
El que es pretén en tot moment, amb la metodologia utilitzada en l’estudi, és la més gran simplicitat possible perquè aquesta mena d’anàlisi sigui una eina utilitzable per qualsevol entrenador amb uns coneixements biomecànics mínims.