L’Educació Física
en l’ensenyament públic secundari
a través dels programes de formació
de professorat (1883-1936)

Autor: Pedro Pablo Zorrilla Sanz
Directora: Dra. Teresa González Aja
INEF-UPM

Resum
L’Educació Física, com a assignatura del sistema educatiu espanyol, es troba unida al naixement d’una institució, l’Escola Central de Professores i Professors de Gimnàstica el 1887. La tesi està dividida en dues parts; a la primera es fa un estudi de l’Escola Central de Professors i Professores de Gimnàstica; i a l’altra es fa un seguiment de l’activitat professional dels primers professors oficials fins al 1936.
Hem centrat la nostra atenció a conèixer els orígens de l’Escola Central i el complex procés d’elaboració de la Llei per la qual es creava; estudiem el projecte d’aprovació del seu reglament i les nombroses modificacions introduïdes que condicionarien el seu futur. També n’hem estudiat el pla d’estudis, el material i les instal·lacions.
Un cop acreditada la formació dels primers professors oficials de gimnàstica, el següent pas era conèixer quins eren els requisits de l’Estat per admetre professors de gimnàstica en el Segon Ensenyament; i des del primer moment el Ministeri d’Instrucció Pública va admetre com a professors persones sense la titulació requerida; després del tancament forçós de l’Escola Central fins i tot es va habilitar un sistema d’exàmens lliures per titular professors.
Després de fer-ne la lectura, es pot comprovar que l’assignatura de Gimnàstica-Educació Física, entre 1894-1936, no va tenir un nivell més alt o més consideració per falta d’interès del Ministeri d’Instrucció Pública, i que el potencial de l’Escola Central de Gimnàstica no es va poder desenvolupar plenament en ésser limitada, des del primer moment, la seva capacitat docent; que un centre com l’Escola Central podria haver suposat un avenç en l’educació física nacional, però en lloc d’això el van suprimir; així van postergar el reconeixement de l’Educació Física a l’últim terç del XX.