Resum
En realitzar un rastreig teòric pels antecedents de la creativitat motriu, es troben molt pocs desenvolupaments, i els que existeixen, bo i reconeixent comptades excepcions, es troben fonamentats en les concepcions psicologistes de la creativitat, concepcions que, encara que han generat grans aportacions a la creativitat, es troben seriosament qüestionades, sobretot per la seva consideració psicomètrica de l’avaluació de la creativitat, model que es fonamenta en una profunda escissió del subjecte humà.
El text proposa la necessitat de desenvolupar noves perspectives investigatives i teòriques de la creativitat motriu, per tal com això ens permet d’endinsar-nos en els múltiples camps de l’exercici físic que són influïts per aquesta dimensió particular de l’ésser humà.