Josep Comellas
Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
Pablo López de Viñaspre
Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
Màster en Fisiologia de l’Exercici (USA)

Resum
La determinació del metabolisme energètic utilitzat durant un partit de tennis, ens servirà per orientar la preparació física del tennista.
Existeixen nombrosos articles que fan referència a aquest aspecte. Una de les conclusions d’alguns autors és que el tennis té un perfil metabòlic típic d’un esport de llarga durada i baixa intensitat. Aquesta afirmació no té en compte molts aspectes que poden influir en la interpretació errònia de les variables analitzades.
La conclusió a què arribem nosaltres és que, el tennis és especialment exigent amb el metabolisme anaeròbic alàctic (ATP-PCr) i amb el metabolisme aeròbic. En menor mesura el metabolisme anaeròbic làctic. Hem de fugir de la creença que el tennis és un esport de baixa intensitat i llarga durada. El tennis és un esport molt intens.
Els valors de consum d’oxigen al llarg d’un partit se situen prop del 65 % del VO2max. (estudio no publicat realitzat amb K4bxb, Cosmed). A aquesta intensitat de treball, les fonts energètiques principals són el glicogen muscular (en part oxidat i parcialment utilitzat de manera anaeròbica) i els triglicèrids intramusculars (oxidats), i una mica la reutilització energètica del lactat. En partits llargs, existeix la possibilitat que els dipòsits de glicogen es buidin. Per tant, és interessant prendre mesures nutricionals pertinents.