Entrenament de la musculatura abdominal Autor: Julio Tous Fajardo Dep. Teoria i Història de l'Educació. Universitat de Barcelona Directora: Dra. Natàlia Balagué Serre INEFC-Centre de Barcelona. Universitat de Barcelona Resum En aquesta tesi es pretén, d'una banda, establir l'estat de la qüestió i les possibles línies d'investigació a realitzar en el futur mitjançant la revisió crítica dels estudis i aspectes més importants relacionats amb l'entrenament de la musculatura abdominal. Per això s'analitza l'anatomia funcional d'aquesta musculatura, la diferenciació funcional neuromuscular, els exercicis abdominals i la seva prescripció en diferents poblacions, la teoria i la metodologia de l'entrenament abdominal, els tests de valoració funcional abdominal i l'electromiografia com a tècnica d'investigació. D'altra banda, s'inclouen, en una part empírica, tres estudis sobre el tema. En primer lloc, es valora la hipòtesi de l'existència d'una diferenciació funcional en el múscul recte abdominal en subjectes experimentats. En cas negatiu, no tindria sentit diferenciar entre exercicis per sol·licitar més a cada una de les regions abdominals. Seguidament, es comparen dos mètodes d'entrenament abdominal a curt termini, amb l'objectiu d'observar si produeixen millores en la força i resistència abdominal en només dues setmanes. Finalment, es valora la hipòtesi de si la seqüència d'execució d'exercicis "inferior-oblic-superior" és més eficaç que la contrària a l'hora d'augmentar la força i la resistència abdominal. En el primer estudi es conclou que el múscul recte abdominal presenta una diferenciació funcional almenys en dues de les seves porcions. Les velocitats d'execució dels exercicis properes a les habitualment aconseguides per cada subjecte faciliten la consecució de la diferenciació esmentada. L'enrotllament de tòrax incideix de manera preferent sobre les porcions més cranials del recte abdominal, mentre que l'enrotllament de pelvis ho fa sobre les porcions més caudals, malgrat que sigui de forma menys evident. En el segon estudi es conclou que els programes d'entrenament fets servir semblen ser eficaços per a desenvolupar la força i resistència abdominal en un període de només dues setmanes, i no s'observen diferències significatives entre l'efectivitat d'un programa dinàmic i un altre d'estaticodinàmic. En el tercer estudi es conclou que l'ordre d'execució inferior-oblic-superior no sembla ser significativament més eficaç que la seqüència contrària en la millora de la força i la resistència abdominal en el període d'entrenament estudiat. Tanmateix, el programa d'entrenament més similar al test de valoració és el que produeix unes millores més elevades en aquest.