Estat emocional i conducta esportiva: ansietat competitiva en corredors de marató Autor: José Carlos Jaenes Sánchez Facultat de Psicologia Universidad de Sevilla Director: José Carlos Caracuel Tubío Departament de Psicologia Experimental. Universidad de Sevilla Resum Basant-nos en el model de camp que emana de la Psicologia interconductual (Kantor 1924-26, 1967) i desenvolupat per Ribes i López (1985), i també per Roca (1991, 1993) o Riera (1985, 1989, 1997) s'ha fet una anàlisi exhaustiva de la prova atlètica de marató, tant de les característiques tècniques de la cursa com del desenvolupament històric* relacionat amb els orígens de la prova i amb la seva evolució a nivell nacional i internacional. Conté un capítol que realitza un apropament al substrat fisiològic, tan important en aquesta competició, i alhora al substrat psicològic, on s'estudien aspectes de motivació, per a entrenar, en general, i per córrer una marató en particular; també es fa una revisió dels treballs sobre addicció a la cursa, en la seva vessant coneguda com a positiva i negativa; es presenta el tema de l'atenció i de les estratègies per mantenir l'atenció que s'utilitzen més sovint mentre es corre, així com les característiques psicològiques més comunes en els corredors de marató. Utilitzant la taxonomia de classificació dels esports de Riera (1985), basada en els criteris d'oposició i cooperació, hem classificat aquesta competició com d'oposició i sense cooperació. Seguint altres estudis (Caracuel, Andreu i Pérez, 1995) es va utilitzar el model de camp adaptat a la marató per a estudiar tant l'equipament biofísic com el psicològic; aquest ens permetrà, entre altres qüestions, analitzar factors immediats com ara els disposicionals, situacionals o el reglament, igual com factors remots, com ara el nivell de competència, l'estil conductual i les expectatives. Finalment, es va fer una anàlisi de les interaccions, basant-nos en els treballs de Riera (1997), que tenen lloc tot al llarg d'aquesta competició, tenint en compte l'entorn amb el qual s'interactua, les habilitats bàsiques que s'han de desplegar i la funció que exerceixen. Es presenta una revisió de l'ansietat en el context esportiu, dels termes que s'utilitzen sovint; i també de les emocions afins i dels fenòmens que s'hi relacionen, com ara estrès, activació, por, etc. Posteriorment, es revisen les tècniques i instruments que es fan servir amb freqüència per a la seva avaluació en el món de la Psicologia de l'esport, tant els de paper i llapis com els registres de variables fisiològiques i bioquímiques. A la part empírica es van validar en castellà al que hem anomenat Qüestionari de Competició SCAT (N=224),** i també el Qüestionari d'Avaluació Illinois CSAI-2 (N=234), per fer-ho es va dissenyar un procediment comú, per a presentar els resultats d'ansietat-tret distintiu obtinguts en el SCAT (N=552) i en les subescales d'ansietat cognitiva, somàtica i d'autoconfiança del CSAI-2 (N=1033), sinó d'aquestes amb diferents factors de camp històrics i situacionals: edat, nombre de maratons corregudes, marca prèvia, marca que espera obtenir i la realment aconseguida. Es fa una proposta de tipus teòric pel que fa a la nomenclatura del CSAI-2 i es proposa que per a la subescala anomenada ansietat cognitiva, es faci servir el terme de Nivell d'implicació, allunyat de les connotacions negatives que té el terme ansietat; per a la subescala d'ansietat somàtica proposem, en la línia d'altres autors, que se'n faci esment com a Nivell d'activació, i es proposa que es mantingui com a Autoconfiança la tercera subescala del CSAI-2. L'anàlisi dels resultats ens presenta les diferents correlacions trobades amb tots els corredors en els estudis realitzats amb el SCAT, així com amb el CSAI-2, tot oferint diferents talls amb els de puntuacions més altes en les escales d'ansietat, així com amb els d'autoconfiança menor. Una aportació que creiem interessant, des del model de camp, és la de poder observar les diferents correlacions trobades amb els factors de camp: diferents marques, expectatives de marca, temps realment aconseguit, cosa que ens ha permès investigar la capacitat de fer pronòstics -i encertar o no- dels corredors. També es va tractar de trobar evidències de les diferents teories que relacionen ansietat i rendiment, de totes elles només trobem que es confirma -en el nostre estudi- la Hipòtesi Òptim Rendiment (ZOR) d'Hanin (1980, 1996, 1997). Als annexos es presenten un seguit de recomanacions psicològiques a tenir en compte abans, durant i després de la cursa de 42.195 metres; i també dos models d'entrenament per córrer la distància amb aplicació de variables per dur a terme una preparació psicològica que es pot aplicar alhora que es va preparant per a la competició i que té en compte allò que vam estudiar a la tesi doctoral, a nivell d'estratègies per mantenir l'atenció, de planificació de la competició, d'hàbits i rutines precompetitives, així com l'entrenament de les habilitats que pot caldre desplegar al llarg dels quaranta-dos quilòmetres. S'ofereixen barems de referència per a població espanyola, fruit de l'anàlisi de les mostres preses al llarg de diversos anys a les maratons internacionals de Sevilla (dues edicions), València (dues edicions), Madrid, Sant Sebastià i Jerez.