Autora:
Mª Luisa Bernad Asiain
Director:
Dr. Javier Aguirre Zabaleta
Universitat Pública de Navarra

Resum
Tenint en compte les dificultats que implica un estudi referit als valors (impossibilitat de mesurar-los, tractament diferent segons la societat, el nen en període de formació, la crisi de valors), hem elaborat i aplicat un qüestionari amb el qual es pretén orientar la utilitat del nostre estudi vers l'avaluació d'actituds, com a mesura indirecta dels valors. Són aspectes que hem estudiat a través de les manifestacions del nen, del seu tarannà, conducta o actitud, i això ens ha donat una idea dels valors que va fent seus, com a escala personal cada vegada més enriquida. I ens ha permès esbrinar fins on influeix l'esport en l'educació del nen, si té transcendència en la formació dels seus valors i actituds.
La tècnica utilitzada en l'estudi ha estat l'enquesta. La base de la mostra està formada per tota la població de 8 a 14 anys de nens que practiquin algun dels sis esports triats. L'univers s'estima en 6.787 escolars. S'estableix una afixació proporcional per esport, categoria i sexe. Vam definir la mostra per selecció a l'atzar. Amb un error del 2,8. Un nivell de confiança del 95,5%. I prenent una mostra de 1.070 nens.
La reflexió educativa sobre els resultats i intentar comprendre l'abast de l'esport infantil ens mena a plantejar-nos un model educatiu on estiguin contemplades les dimensions de l'ésser humà objecte de desenvolupament personal. Això ens porta cap a un disseny centrat en tres eixos, des d'on l'esport actua amb una implicació educativa marcada en cadascuna de les seves direccions:
El moviment, com a característica definitòria de l'esport i pròpia de l'acció humana, amb l'objectiu de la millora dels sistemes orgànics mitjançant l'acció educativa.
L'ambient afectiu on es porta a terme la proposta d'acció motor en un ambient afectiu de doble via, entre allò que emana del nen i allò que rep, amb l'objectiu de l'educació en valors.
El model d'imitació que el nen necessita com a patró de referència, basat en la responsabilitat i en la participació de tasques, amb l'objectiu basat en models educatius apropiats.
Finalment, hem trobat, en les conclusions extretes del treball, que l'esport escolar comporta un aspecte agonístic que s'accentua d'acord amb els paràmetres sexe, edat i esport practicat; a més a més, segons els paràmetres estudiats, s'afirma que l'entrenament esportiu constitueix una actuació neurofisiològica significativa i apropiada per al desenvolupament del nen, més adient que no pas la de competició i s'afirma l'especialització esportiva.