El qüestionari com a instrument de valoració de l'activitat física Concepción Tuero Doctora en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport. Professora de l'Institut Nacional de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INCAFD) de Lleó Sara Márquez Doctora en Psicologia. Professora de l'Institut Nacional de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INCAFD) de Lleó José Antonio de Paz Doctor en Medicina i Cirurgia. Professor de l'Institut Nacional de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INCAFD) de Lleó Resum L'alteració dels hàbits físics, l'aparició del sedentarisme com una tendència general als països desenvolupats, la manifestació de les denominades malalties hipocinètiques relacionades amb aquest increment del sedentarisme, han aplegat esforços per aprofundir, analitzar i investigar els beneficis que l'activitat física comporta per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. La dificultat d'avaluar l'activitat física amb eines adequades, amb mètodes estandarditzats i precisos, ha esdevingut un element d'anàlisi, estudi i investigació constants. Durant els últims anys s'han desenvolupat refinaments significatius en el disseny dels qüestionaris esmentats -objecte d'aquesta anàlisi-, i també en els qüestionaris denominats procediments d'autoinforme, la utilització dels quals s'ha tornat més sofisticada. N'hem revisat els principals: el diari, els qüestionaris de record de les activitats físiques, els qüestionaris sobre els antecedents de l'activitat física i els anomenats d'ordre general. Finalment, considerem que els diversos procediments d'autoinforme s'adeqüen a cada mena d'investigació, a la població objecte d'estudi i a la disponibilitat de recursos humans i materials. Els treballs publicats fins avui ens permeten d'obtenir dades d'enorme interès sobre la relació entre activitat física i salut.