Influència de l'entrenament de pretemporada en la força explosiva i la velocitat d'un equip professional i d'un altre d'amateur d'un mateix club de futbol Juan García-López Llicenciat en Educació Física. Becari de l'Institut de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INCAFD) de Castella i Lleó i Àrea d'Educació Física de la Universitat de Lleó José Gerardo Villa Vicente Doctor en Medicina. Especialista en Medicina Deportiva. Professor de Fisiologia de l'Exercici i Avaluació de l'Alt Rendiment en l'INCAFD de Castella i Lleó i Àrea d'Educació Física de la Universitat de Lleó Juan Carlos Morante Rábago Llicenciat en Educació Física. Professor de Futbol i Models Tècnics de l'Alt Rendiment Esportiu a l'INCAFD de Castella i Lleó Carlos Moreno Pascual Llicenciat en Medicina. Metge del Club de Futbol Salamanca, SAD. Professor de l'EU de Fisioteràpia de la Universitat de Salamanca Resum El treball present té com a objecte avaluar la influència d'una pretemporada de futbol, en diferents manifestacions de la força explosiva i la velocitat de jugadors professionals i amateurs. Per fer-ho, es van mesurar, abans i després de la pretemporada, diverses modalitats de salt vertical i una cursa de velocitat a 38 futbolistes d'un mateix club: 20 de professionals i 18 d'amateurs. Els dos equips van millorar els seus resultats, i més el grup de professionals en els protocols de salt vertical, encara que no es van trobar diferències entre els futbolistes professionals i els amateurs a l'inici i al final de la pretemporada. Per tant, les millores de tots els futbolistes en general van ser significatives a V0-20 i V0-50 (destaca que la V 0-50 millora gràcies a la V0-20), igual com en totes les modalitats de salt vertical, on són "escasses" comparades amb els resultats d'altres estudis. En conclusió, la no existència de diferències entre jugadors professionals i amateurs, junt amb els escassos augments en les alçades de salt, indiquen un dèficit en la introducció i planificació del treball de força explosiva. De la mateixa manera, es destaca que els protocols més sensibles a l'entrenament han estat ABK, RJ15 i V0-20, i els menys sensibles SJ, DJ40, V0-50 i Vmàx.