| Dimensions dels motius de pràctica esportiva
dels adolescents valencians escolaritzats
Isabel Castillo Fernández
Isabel Balaguer Solá
Unitat de Recerca de Psicologia de l'Esport.
Àrea de Psicologia Social. Universitat de València
Resum
L'objectiu del nostre treball consisteix
a estudiar els motius que els joves adolescents valencians escolaritzats
consideren importants per practicar l'esport, tot identificant les dimensions
dels motius de pràctica. També analitzem si els motius de
pràctica esportiva difereixen d'acord amb el gènere i amb
l'edat. La mostra la componen 1.203 estudiants d'entre 11 i 18 anys, representatius
de l'univers d'adolescents de la Comunitat Valenciana. Els estudiants
van emplenar l'Inventari de Salut a Escolars traduït al castellà
(Wold, 1995; Balaguer, 1999a). Els resultats obtinguts es troben en la
línia d'investigacions prèvies (Vegeu Balaguer i Atienza,
1994) i mostren que els motius més importants dels joves per practicar
l'esport són: millorar la meva salut, divertir-me, estar en bona
forma i fer nous amics. Els menys importants són: guanyar, ser
com una estrella de l'esport i agradar als meus pares. Els motius de pràctica
esportiva s'estructuren en tres dimensions, denominades: motius d'aprovació
social i de demostració de capacitat, motius de salut i motius
d'afiliació. L'anàlisi de diferències per gènere
i per grups d'edat mostra que els nois informen en més alt grau
que no pas les noies en tots els grups d'edat, que els motius d'aprovació
social i de demostració de capacitat són raons molt importants
per practicar l'esport. A més a més, a mesura que augmenta
l'edat, aquests motius són considerats menys importants pels adolescents,
tant en el grup dels nois com en el grup de les noies. Pel que fa als
motius de salut, per a les noies de 17 anys són més importants
que per als nois d'aquest mateix grup d'edat. Finalment, en els motius
d'afiliació són els nois de 13 anys els qui els consideren
més importants que no pas les noies d'aquest mateix grup d'edat.
|