Apunts per al segle XXI

Al voltant de l'ensenyament de l'educació física

Quin és el primer deure de l'home? La resposta és molt breu: ser ell mateix.
Henrik J. Ibsen
(Dramaturg noruec, 1828-1906)

Tracta de millorar-te: és l'única cosa que pots fer per millorar el món.
Ludwig Wittgenstein
(Filòsof austríac, 1889-1951)

Resum
El procés d'ensenyament de l'educació física consisteix bàsicament a trobar els mitjans per ajudar els educands per aprendre, practicar i formar-se. Mitjançant l'ensenyament s'articulen experiències educatives a través de les quals es poden augmentar les capacitats, l'enteniment i les actituds dels alumnes, de tal manera que aquests poden gaudir de l'experiència de l'aprenentatge i de la pràctica motora.
L'ensenyament de l'educació física queda delimitat sobretot pel comportament dels professors d'educació física, durant el seu exercici professional. Els professors realitzen habitualment tasques com ara programar, presentar, demostrar, preguntar, corregir, motivar, retroinformar, reflexionar, etc., per tal d'ajudar els alumnes a aprendre i a desenvolupar-se de manera autònoma i, en definitiva, contribuir al desenvolupament eficient de la personalitat.
L'ensenyament de l'educació física és eficaç quan als alumnes assimilen ràpidament aprenentatges cognitius aplicats a l'àmbit motriu, desenvolupen actituds positives gràcies a les experiències viscudes, i milloren la seva autoestima.
A continuació, presentem dotze propostes sobre l'ensenyament de l'educació física que han de servir-nos per a suggerir, reflexionar, debatre i, si es considera pertinent, aplicar-les en el marc d'una educació física humanista, emocional i ecològica (que coincidirà amb l'aspecte social, personal i amb l'entorn mediambiental):

Per dur a terme aquests propòsits partirem de la concepció del nen com persona intel·ligent, autònoma i oberta a l'entorn, a la qual pretenem ajudar en el procés d'autoestructuració de la personalitat i, d'aquesta manera, millorar els seus nivells d'autoestima.

Coneixeràs la història motriu de cada un dels alumnes
Els alumnes i els respectius grups que es conformen a les classes d'educació física tenen una trajectòria, una història motriu, que cal conèixer per poder planificar les nostres propostes, d'acord amb la realitat motriu del nen i del col·lectiu. Hem de cercar informació dels educadors físics que ha tingut anteriorment, accedir a les fitxes tècniques, els fulls d'observació de la lateralitat, les qualificacions i altres dades que ens puguin orientar sobre la realitat psicofísica del nen i la seva evolució.
Només després de conèixer els antecedents motrius del nen i del grup podrem dur a terme una identificació d'objectius i un programa d'activitats coherent.
Identificaràs les seves necessitats i interessos i definiràs un objectiu
Basant-nos en els principis d'atenció a l'heterogeneïtat, la diversitat i els fonaments de l'ensenyança individualitzada, cal contactar amb el nen (i el grup) per a diagnosticar-ne les necessitats i conèixer els seus interessos. L'interès lligat a la necessitat conscient és el vertader motor que mobilitza la voluntat dels nostres alumnes. Si plantegem sessions d'educació física que responen a les necessitats dels nostres alumnes, l'èxit de participació qualitativa està assegurat.
Al contrari que l'educació física més tradicional que treballa simultàniament amb diversos objectius en una sola sessió, aquí suggerim l'elecció d'un únic objectiu de treball que serà compatible amb l'àrea de necessitats i interessos, identificada i pactada prèviament amb els alumnes.
Adaptaràs la classe al nivell de coneixement, desenvolupament motriu i to emocional dels alumnes
Hem d'ajustar-nos al nivell, interessos i necessitats dels nostres alumnes. Els continguts a desenvolupar i la dinàmica que es farà servir dependran del nivell cognitiu i del seu desenvolupament motriu; establiren petits grups de treball per afavorir la dinàmica interna de treball amb un bon clima afectiu i un nivell homogeni per a tots els components d'aquest grup.
Estimularàs en els alumnes la recerca activa d'informació
Estudis recents, demostren que transmetem un excés d'informació als alumnes i creem situacions d'enfargegament i confusió. És necessari dosificar la informació que proporcionem, estimulant que siguin els alumnes els qui en el transcurs del treball psicomotor sol·liciten activament la informació al professor per poder seguir endavant.
Promouràs nombroses experiències, molt variades, en diferents medis físics i en diverses circumstàncies
Per tal de desenvolupar el potencial motriu que cada individu porta dins d'ell mateix i aconseguir la màxima disponibilitat motriu, proposem que l'alumne sigui l'autèntic protagonista del procés, autogestionant la seva pràctica i interioritzant activament les seves experiències motrius de forma satisfactòria.
Proposem sessions on es duguin a terme múltiples experiències, molt variades entre elles, desenvolupades en diferents medis físics i en condicions emocionals i fisiològiques dispars. En les primeres etapes no promovem l'automatització de destreses i habilitats, aquest pas només el durem a terme a partir de la conformació polivalent de les funcions i capacitats coordinatives (a partir dels 9 anys).
Afavoriràs dinàmiques per al desenvolupament de respostes projectives, imaginatives i creatives
El pas lent i progressiu de processos directius a no directius afavoreix l'autonomia motriu i l'espontaneïtat motriu, cosa que contribueix a l'increment de respostes projectives (en detriment de les adaptatives, pròpies de la pedagogia del model) que constitueix la l'avantsala de les respostes més imaginatives i qualitatives de l'ésser humà: la creativitat.
Els requisits bàsics perquè un acte motor sigui creatiu són els següents: a) que l'entorn no influeixi en la decisió presa (l'individu està relativament aïllat); b) només ha de prevaler la intencionalitat de l'individu; c) l'execució ha de suposar una acció motriu nova per a l'individu, és a dir, un moviment nou que mai no havia realitzat abans.
Potenciaràs el desenvolupament o l'exercitació de la capacitat de decisió motriu en diverses situacions de competència, dificultat, complexitat, risc o esgotament
Malgrat la importància que té per a l'ésser humà el mecanisme decisori poc en podem conèixer d'una manera directa, mitjançant les manifestacions del mecanisme efector podrem entendre alguns aspectes de la seva actuació. Però perquè el moviment proposat sigui intel·ligent resulta imprescindible la participació inequívoca del mecanisme decisori.
Recomanem plantejar situacions motrius que requereixin la participació activa de la capacitat de decisió de l'alumne en diverses situacions i amb diferentes càrregues emocionals i afectives. Tots els processos automatitzats del moviment provoquen un curtcircuit en el procés d'elaboració de respostes de la funció coordinativa, i marginen la participació del mecanisme de decisió motriu.
Plantejaràs processos cada cop menys directius i incentivaràs la capacitat de reflexió individual mitjançant l'observació i l'autoobservació
En el procés de formació de l'ésser intel·ligent, contemplem el treball de la funció corresponent al sistema introjectiu, és a dir, la capacitat que té l'individu de pensar que està pensant, d'anar cap a ell mateix per poder-se modificar.
Promovem el procés de realització de tasques que resulten per a l'alumne una experiència motriu relacionada i interioritzada que provoqui, mitjançant processos d'observació i autoobservació, una recognició de l'experiència sentida i una reflexió sobre els resultats obtinguts en relació a les fites proposades.
Desenvoluparàs en les classes un clima de tolerància, afectivitat i confiança
Si l'entorn afectiu i emocional de les sessions d'educació física no és adequat no podrem assumir els objectius fixats. L'alumne necessita confiança per a poder desenvolupar adequadament el seu potencial motor, ha de treballar en petits grups en un clima de col·laboració i comprensió i ha de confiar en els seus companys com un element que li proporcionarà ajut i informació. El professor ha de ser més un còmplice que una figura autoritària, en situacions de bloqueig subministrarà als alumnes la informació necessària per a seguir endavant.
La tolerància davant dels diferents nivells d'aptitud motriu dels alumnes o davant de les diferents capacitats i predisposicions dels membres de l'altre sexe (o d'un grup socio-cultural), així com un entorn afectiu que generi confiança i desinhibició són imprescindibles per aconseguir el nivell de conductes motrius sol·licitat.
Mostraràs als alumnes processos i estratègies per què gestionen i avaluïn els seus aprenentatges i conductes motrius
Mitjançant un constant procés d'autonomia personal, l'alumne aprèn a raonar, experimentar, reflexionar i avaluar les seves pròpies vivències, que l'han de dur a un procés d'autogestió i d'autoestructuració de la personalitat.
En conseqüència el professor ha de traspassar progressivament el control i la responsabilitat del procés d'ensenyament/aprenentatge als mateixos alumnes. Aquesta tasca han d'assumir-la amb total independència i la duran a terme tot al llarg de la seva vida.
Connectaràs l'educació física amb altres matèries i coneixements del cicle escolar corresponent
Cal no quedar-se aïllat del context escolar ni de la resta del sistema educatiu, per això plantegem un ensenyament globalitzat i interrelacionat amb les matèries de les altres àrees del currículum acadèmic.
Per tal de no perdre de vista l'educació integral de l'alumnat hem de contribuir, a través de les nostres eines, a la completa formació de la seva personalitat i ajudar-lo a encaixar adequadament en el context social.
Tots som alumnes. Educar als alumnes és educar-nos nosaltres mateixos
No existeixen alumnes clònics, cada alumne és diferent i requereix un tracte singular. També els professors som diferents malgrat que impartim la mateixa matèria amb els mateixos objectius i temaris, però el professor és un model que transmet bàsicament ideologia, sentiments o estils més que continguts. Aquest és el nostre autèntic llegat.
En aquest procés tots som alumnes, els professors i els nens, els educadors hem de dedicar a l'educació temps de qualitat i donar un bon exemple personal que és el vertader valor que perceben els educands; els alumnes se'ns mostren tal com són i ens ensenyen constantment, allò que exigeix de l'educador una autoeducació permanent. Educar als alumnes és educar-nos nosaltres mateixos.

Com a síntesi de la dotzena de propostes podríem condensar-les en una: Procuraràs comprendre els teus alumnes, et posaràs en la seva situació, t'anticiparàs a les seves necessitats i cercaràs maneres d'ajudar-los.
Col·laborant en la millora dels teus alumnes, contribuiràs en la millora del nostre món.
Javier Olivera Betrán